Tècnica artística i també nom del material que s’hi empra, fet a base d’aigua i especialment versàtil, que té com a aglutinant una resina sintètica (feta a partir d’àcid acrílic). Compost a base d’aigua, tot i que un cop sec hi és resistent. A diferència de l’aquarel·la, els colors són més densos, més pastosos i, per tant, menys transparents.
Descripció
És la pintura del segle XX i XXI. Soluble a l’aigua, així que no requereix dissolvents. La seva composició porta un pigment de color més un aglutinant, que sol ser resina acrílica o vinílica, a més de matèria de càrrega per a espessir (guix, talc o caolí). La seva característica principal és que és una pintura molt versàtil. Es pot treballar si està aigualida com una aquarel·la, empastada com un oli, barrejada amb textures i relleus, per a exteriors, etc. No engrogueix i s’asseca ràpidament, cosa que permet superposar-hi colors al moment.
Al voltant de l’any 1925-1930, els pintors de murals mexicans tenien un gran èxit. No obstant això, l’oli i el fresc no eren econòmics, i tampoc oferien garanties. Necessitaven una pintura que s’assequés ràpidament i romangués estable davant els canvis climàtics. La pintura acrílica ja existia en el mercat industrial, però no s’emprava en les belles arts.
Aquesta tècnica s’associa a l’art contemporani, ja que va ser des de la dècada dels cinquanta, principalment en l’àmbit americà de l’expressionisme abstracte (Pollock, Rothko…) i entre els pintors dels valors geomètrics i de l’art popular (Warhol, Wesselmann…), quan va adquirir gran popularitat.
La pintura acrílica s’asseca quan l’aigua s’evapora, és a dir, en qüestió de minuts i, encara que el color varia lleugerament, ja no es produeix cap altra acció química. A partir d’aquí, les possibilitats són múltiples gràcies també a la gran quantitat de mèdiums que permeten generar volum, textures…
Aplicacions / Usos
Suport
La pintura acrílica és molt resistent i versàtil. Pràcticament es pot aplicar sobre qualsevol superfície, fins i tot setinada.
Llenços: tots els tipus, des de l’arpillera fins el lli fi, donen bons resultats amb pintures acríliques. No cal aplicar una capa de cola ─pràctica imprescindible amb la pintura a l’oli─, però si una arpillera té una trama molt pronunciada és convenient emprimar. En tensar un llenç sense emprimar, és important recordar que la emprimació (o, si no s’usa aparell, la pintura) farà contraure al material, de manera que és millor deixar-lo una mica fluix.
Paper i cartró: es pot aplicar sobre cartró, cartolina o paper, tant amb emprimació com sense. Si no es vol aplicar la pintura directament, es pot donar una capa d’acrílic abans, tot i que no és imprescindible.
Fusta: les taules de fusta són molt bon suport per als acrílics. Es pot emprar fusta natural, contraxapada i aglomerada. El tàblex és un bon suport, però cal reforçar-lo per darrere perquè no s’arquegi. Si es vol obtenir un acabat llis és convenient polir prèviament la cara que s’emprarà.
Metall: els metalls tenen superfícies molt llises, no absorbents, sense grans que ajudin a retenir la pintura. Amb olis això és un problema perquè no s’adhereixen, però els acrílics funcionen prou bé sobre metalls, especialment sobre zinc i coure. S’aconsella netejar la superfície de greix i polir-la abans.
Murals: pintar sobre murs de guix, ciment, pedra o maó planteja problemes especials als quals cal afegir les condicions atmosfèriques. No obstant això, els acrílics aplicats a aquests suports resisteixen als àcids i a les humitats considerablement.
Per barrejar amb la pintura i aconseguir efectes especials hi ha al mercat múltiples mèdiums.
- Mèdium per a acrílic mat: dilueix la pintura sense treure’n potència de color. Se sol utilitzar per a fer transparències, atès que la pintura acrílica no és tan transparent com l’aquarel·la. Augmenta l’elasticitat i la fluïdesa, disminueix la brillantor i dona un acabat setinat.
- Mèdium per a acrílic brillant: dilueix la pintura sense treure’n potència de color. Se sol utilitzar per a fer transparències. Augmenta l’elasticitat, la fluïdesa i la brillantor i dona un acabat molt brillant.
- Gel mig mat: dona més cos a la pintura i disminueix la brillantor natural de l’acrílic. S’aconsegueix una pinzellada amb relleu.
- Gel mitjà brillant: dona més cos a la pintura i augmenta la brillantor natural de l’acrílic. Aconsegueix una pinzellada amb relleu i allarga el temps d’assecat.
- Gel mitjà espessidor mat: augmenta considerablement el volum i la densitat de la pintura. La torna pastosa i difícil de moure amb el pinzell. Ideal per a treballs amb espàtules. Disminueix la brillantor natural de l’acrílic donant-li un acabat setinat. S’aconsegueix una pinzellada amb molt de relleu i s’allarga el temps d’assecat.
- Gel mig extra espessidor mat: augmenta considerablement el volum i la densitat de la pintura. Aquesta es torna molt pastosa i difícil de moure amb el pinzell. Ideal per a treballs amb espàtules. Disminueix la brillantor natural de l’acrílic donant-li un acabat setinat. S’aconsegueix una pinzellada amb moltíssim relleu, s’estalvia color i s’allarga el temps d’assecat.
- Gel mig extra espessidor brillant: augmenta considerablement el volum i la densitat de la pintura. Aquesta es torna molt pastosa i difícil de moure amb el pinzell. Ideal per a treballs amb espàtules. Augmenta la brillantor natural de l’acrílic donant-li un acabat molt brillant. S’aconsegueix una pinzellada amb moltíssim relleu, molt intensa i texturitzada, i s’allarga el temps d’assecat.
- Retardador d’acrílic: atès que l’acrílic és una pintura d’assecat ràpid, aquest producte retarda el temps d’assecatge en uns trenta minuts aproximadament. Es dilueix en aigua i es barreja amb la pintura.
- Netejador d’acrílic: s’utilitza per a eliminar la pintura acrílica fins i tot seca dels pinzells, paleta, etc.
- Vernís final: protegeix l’obra un cop acabada. S’ha d’aplicar quan la pintura estigui totalment seca. Pot ser en aerosol d’acabat mat o brillant, o líquid per a aplicar amb una brotxa.
Eines
Hi ha pinzells de pèl suau i mànec curt per si es treballa amb transparències, veladures i pintura diluïda, i de pèl dur i mànec llarg per si es treballa amb empastaments i pintura compacta; fins i tot en aquest cas, si la massa de color és molt densa s’utilitzaran espàtules de diferents puntes i mides.
Altres referències / Per saber-ne més
Enllaços
https://www.royaltalens.com/es-es/informaci%C3%B3n/preguntas-frecuentes/acr%C3%ADlico/
http://www.academiac10.com/glosario/acrilicos-pinturas-acrilicas/
http://www.pintarconacrilico.com/2008/06/artistas-mas-famosos-de-la-pintura.html
http://www.descubrirelarte.es/2015/04/30/el-acrilico-en-el-arte-contemporaneo.html
Enllaços vídeos
https://youtu.be/H-O4Z_oCUR4