Tècnica artística i material consistent en pigments i aglutinant a base d’olis.
Descripció
La major innovació realitzada pels pintors flamencs del segle XV va ser la utilització d’olis secants com a mèdium adhesiu de la pintura. La idea que Jan van Eyck (1390-1441) va ser l’inventor de la pintura a l’oli procedeix de Vasari (1511-1574), però el més versemblant és que aquell pintor perfeccionés un procediment tradicional.
L’altra gran revolució en l’oli vindria amb la invenció dels tubs de zinc pel pintor nord-americà John Goffe Rand, que permetria als artistes poder pintar fora de l’estudi. En paraules de Renoir, «sense els tubs de pintura, no existirien els impressionistes».
En la seva composició, l’oli porta pigment de color més un oli vegetal (que sol ser de lli, nou o cascall). La seva característica principal és un acabat de vellut propi d’una tècnica grassa.
Es pot treballar per veladures (com una aquarel·la), diluït en essència de trementina o empastat emprant matèria de càrrega per a aconseguir molt de relleu. Tot i així, no s’aconsegueix tant de relleu com amb la pintura acrílica.
Amb el pas del temps engrogueix pel seu alt contingut en oli, que s’oxida i tenyeix d’ocre la major part dels colors.
Un altre inconvenient seria la necessitat d’emprar dissolvents tòxics, com l’essència de trementina o l’aiguarràs.
En canvi, el millor avantatge de l’oli és que triga molt a assecar-se, de manera que permet treballar o corregir errors constantment.
Aplicacions / Usos
La primera regla fonamental per a pintar a l’oli és pintar «gras sobre magre», és a dir, que les capes exteriors continguin un percentatge més gran d’oli que les primeres capes que es van pintar.
Les capes magres amb major quantitat de solvent o trementina s’assequen més ràpid que les més grasses amb major quantitat d’olis o mèdiums. A més, les capes més grasses són més flexibles que les magres, que en assecar-se es tornen més rígides. Així, com que hi ha una capa rígida sobre una capa flexible, el moviment de la capa inferior fa que la superior es trenqui.
Suports
Normalment es treballa en tela emprimada i muntada en bastidor de fusta, encara que també es pot pintar sobre tàblex entelat que permet fregar, fer pressió i, sobretot, col·locar matèries de càrrega i collage.
S’aconsella aquest suport normalment als principiants, ja que és un material econòmic i resistent. Si es vol fer una pintura amb relleu i molta matèria, es pot emprimar una fusta per muntar-la posteriorment en un bastidor igual que la tela, però enganxat o clavat. En el cas de treballar de forma diluïda, es poden utilitzar papers especials, amb textura i impermeabilitzats adequadament perquè no traspassi l’oli.
Per preparar el suport:
- Gesso o emprimació: barreja blanca de cola vinílica i guix mat que s’utilitza per a preparar o impermeabilitzar una superfície sobre la qual es pintarà.
- Mèdium de preparació: barreja transparent d’una dispersió de resina acrílica que serveix per a preparar o impermeabilitzar la superfície que es vol pintar i per a aprofitar la textura (per exemple, de la fusta), ja que queda transparent.
- Pasta per a modelar: similar al gesso però amb agents espessidors, s’utilitza per a crear textures i barrejar amb matèries de càrrega com sorra, sal, carborúndum, sílice, etc., i tenir així una emprimació texturitzada.
- Blanc de fons: pasta especialment preparada per a oli, ja que porta oli en la seva composició i, per tant, triga dos dies a assecar-se. Aporta molta lluminositat i un efecte vellutat a un fons. Es dissol i es neteja amb trementina.
Mèdiums
Per barrejar amb la pintura i aconseguir efectes especials es fan servir diferents mèdiums.
- Mèdium per a oli: dilueix la pintura sense treure’n potència al color. Se sol utilitzar per a fer transparències. Augmenta l’elasticitat i la fluïdesa, potencia la brillantor i la transparència. És ideal per a barrejar els colors, ja que té una part de dissolvent i una altra d’oli que fa que el color s’estengui millor. No engrogueix.
- Mèdium per a oli d’assecat ràpid: dilueix la pintura sense treure potència al color però a més n’accelera l’assecat, una cosa molt important en aquesta tècnica. No engrogueix. S’utilitza barrejat directament amb el color.
- Mèdium alquídic: la seva funció és diluir la pintura per a realitzar veladures, disminueix la densitat de la pintura, altera la brillantor lleugerament i augmenta la transparència, accelerant el temps d’assecat.
- Mèdium per a setinar: similar al mèdium alquídic, que s’utilitza per a fer veladures. Dilueix considerablement la densitat de la pintura. La torna transparent sense alterar el temps d’assecat i no engrogueix. S’aplica més quantitat de mèdium com més transparent necessitem que sigui l’acabat. No hi ha un percentatge màxim.
Dissolvents
L’oli és un material pictòric que necessita un dissolvent per a liquar la consistència de la seva pintura. També s’empra per a netejar tots els estris de treball.
- Trementina rectificada: dissolvent d’origen natural (conífera) rectificat i el més adequat per a barrejar amb oli. L’inconvenient és la seva olor penetrant, que pot provocar al·lèrgia a algunes persones.
- White spirit: dissolvent destil·lat del petroli, de menor força que l’anterior i d’olor similar a la gasolina. És d’inferior qualitat i se sol usar per a netejar els pinzells.
- White spirit inodor: dissolvent destil·lat del petroli, de menor força que la trementina però que en aquest cas no fa olor. Està dissenyat per a les persones que no suporten l’olor dels anteriors. Segueix sent dissolvent, per això s’han de seguir igualment les precaucions de manipulació. Seca una mica més lentament que el white spirit normal.
- Aiguarràs de pi: dissolvent d’origen natural (conífera) menys refinat i d’inferior qualitat que la trementina, adequat per a barrejar amb oli. També destil·la una olor penetrant, i pot produir al·lèrgies a algunes persones.
Olis
El pintor tradicional segueix utilitzant l’oli per a diluir la pintura, fer transparències i augmentar la brillantor original de l’oli, afegint una proporció d’oli en la seva composició. El problema és que es retarda molt més el temps d’assecat de la pintura i, en envellir, engrogueix tots els colors, especialment els blancs.
- Oli de llinosa purificat: oli d’origen vegetal (lli) que augmenta la fluïdesa, la brillantor i el temps d’assecat de la pintura. Engrogueix amb el temps. Si ens passem en quantitat esquerda la pintura.
- Oli de llinosa blanquejat: oli d’origen vegetal (lli) que també augmenta la fluïdesa, la brillantor i el temps d’assecat de la pintura, però no engrogueix amb el temps. És més líquid que l’anterior.
- Oli de llinosa cuit: oli d’origen vegetal (lli) que augmenta la fluïdesa i la brillantor, però disminueix el temps d’assecat de la pintura, ja que conté assecants en la composició. Engrogueix amb el temps. Si se n’abusa en la quantitat, s’esquerda la pintura.
- Oli de llinosa estandolitzat: oli d’origen vegetal (lli) que augmenta la fluïdesa, abrillanta molt i augmenta el temps d’assecat de la pintura. Engrogueix amb el temps. S’utilitza normalment per a fer veladures per la seva forta brillantor.
- Oli de cascall: oli especial d’origen vegetal (rosella). Se sol utilitzar per als colors blancs i clars, ja que gairebé no engrogueix amb el temps. És bastant més car que el de lli.
- Assecant de cobalt: el solen utilitzar els artistes que treballen amb oli, ja que serveix per a accelerar l’assecat de l’oli. És un compost de metall amb dues possibilitats de presentació:
- Assecant (de cobalt clar), que s’utilitza per a colors lluminosos, ja que és gairebé transparent. Es dilueix en white spirit.
- Assecant Harlem (de cobalt fosc), que s’utilitza per als tons foscos. És recomanable utilitzar-lo en una mínima proporció d’un 2%, dissolt en white spirit i barrejat amb el color. Si no és així, canvia totalment les propietats de la pintura i l’esquerda.
Eines/Accessoris
Existeixen nombrosos pinzells de diverses formes i materials. Els pinzells de pèl suau i mànec llarg se solen emprar si es treballa amb transparències, veladures i pintura diluïda. Els de pèl dur, de cerra xinesa i mànec llarg generalment s’utilitzen si es treballa amb empastaments i pintura compacta. Fins i tot en aquest cas, si la massa de color és molt densa s’empren espàtules de diferents puntes i mides o pinzells de goma.
Existeixen innombrables paletes per a barrejar els colors que poden ser de fusta, de plàstic o de paper, d’un sol ús.
Es fan servir molt els setrills metàl·lics per a col·locar a la paleta i contenir els mèdiums.
Vernís final
Proporciona una protecció final a l’obra. S’ha d’aplicar quan la pintura està totalment seca. Pot aconseguir-se en aerosol d’acabat mate o brillant, o en líquid per a aplicar amb brotxa.
- Vernís de retocs: és un vernís provisional de resina sintètica per a oli, més fi que el final i que pot col·locar-se quan l’obra encara no està acabada, per tal d’avivar els colors que ens han quedat mats per excés de dissolvent. Un cop sec es pot seguir pintant. Seca en poques hores i no engrogueix.
- Vernís final de pintura brillant: és un vernís final de resina sintètica, de capa més gruixuda per a protegir la pintura de l’ambient contaminat. Proporciona una lluentor intensa. Seca en un dia, però l’obra ha d’estar totalment seca per a la seva col·locació, (almenys tres mesos després de la seva finalització). Es dilueix en white spirit i no engrogueix.
- Vernís final de pintura mat: és un vernís final de resina sintètica, de capa més gruixuda per a protegir la pintura de l’ambient contaminat. Proporciona un acabat setinat/mat. Seca en un dia, però l’obra ha d’estar totalment seca per a la seva col·locació (dos a tres mesos després de la seva finalització). Es dilueix en white spirit. No engrogueix i s’ha d’agitar bé abans de la seva aplicació.
- Vernís Damar brillant: és el vernís d’acabat més tradicional. Procedeix d’una resina natural (damar) i es diferencia dels anteriors perquè la seva pel·lícula és més flexible i engrogueix amb el pas del temps. Aporta una brillantor suau i agradable. S’empra més en l’oli que en els sintètics.
- Vernís Damar mat: té les mateixes característiques que el brillant, però en aquest cas en mat.
Altres referències / Per saber-ne més
Enllaços
https://www.adgblog.it/2010/07/02/la-pintura-en-oleo-tecnica-historia-y-practica/
http://paseandohistoria.blogspot.com.es/2013/06/la-pintura-al-oleo.html
http://escuela2punto0.educarex.es/Humanidades/Historia/la_obra_de_arte/pintura/caballet.htm
https://totenart.com/noticias/pintar-oleo-guia-principiantes/
http://pintar-al-oleo.com/como-pintar-al-oleo-reglas-basicas/
http://comopintarcuadrosconoleo.com/graso-sobre-magro
Enllaços a vídeos
https://youtu.be/hDAGN3-chdc
https://youtu.be/ohMB5pPGYks
https://youtu.be/K0lYb79y_4k