Descripció
En les arts visuals, s’entén per composició l’organització i distribució de manera intencionada dels elements que componen una obra amb la finalitat de potenciar una reacció determinada en l’espectador. La interrelació dels elements pot ser més o menys evident, però en tots els casos la distribució afectarà d’alguna manera la forma de percebre l’obra.
Hi ha moltes maneres de classificar els tipus de composició depenent del seu format (grandària, forma o direcció), de si es tracta d’un conjunt (díptic, tríptic, políptic), del seu esquema (composició simètrica, asimètrica), del seu dinamisme (o manca d’aquest), etc. Aquestes característiques es poden combinar entre si de diverses maneres.
Aquí veiem, per exemple, una composició simètrica i dinàmica en un tríptic:
Francis Bacon (1973). Tríptic, maig-juny 1973.
Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Triptych,_May%E2%80%93June_1973#/media/File:Triptych_May-June,_1973.jpg
O una composició ovalada, estàtica i simètrica:
Anònim (c. 1123). Crist en majestat de Sant Climent de Taüll.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Absis_central_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll#/media/File:Meister_aus_Tahull_001.jpg
Per a la Gestalt, un corrent de la psicologia de principis del segle XX que va treballar especialment la percepció, moltes de les composicions estan supeditades a unes lleis determinades com ara la semblança, el tancament o la proximitat. L’ordenació dels elements no solament es pot construir amb formes senzilles, com un triangle o un quadrat, sinó també amb criteris matemàtics com per exemple la secció àuria.
Salvador Dalí (1944-1945). Semitassa gegant voladora, amb annex inexplicable de 5 metres de longitud.
Font: http://www.teknoplof.com/2011/08/02/dali-y-sus-obsesiones-matematicas/
Diem que hi ha simetria quan hi ha un equilibri d’energies o forces contrastants i/o quan dividint l’obra per la meitat obtenim dues parts idèntiques o molt similars. Aquesta repetició suggereix la idea d’ordre, equilibri, proporció, harmonia o, fins i tot, «perfecció».
Vegem un exemple de composició segons un esquema simètric:
I ara un altre de composició asimètrica:
Si bé la composició fomenta una reacció visual determinada, no és l’únic element ni necessàriament el més determinant.
L’equilibri és el principi de la percepció visual que es preocupa d’igualar les forces visuals o elements en una obra d’art. L’equilibri visual fa sentir que els elements han estat ben distribuïts i provoca un resultat harmònic, mentre que el desequilibri, amb una distribució desordenada o molt desigual de les forces contrastants, causa tot el contrari.
En una obra en què preval la composició asimètrica, el més comú és que es transmeti una sensació de desequilibri, tensió o «caos», encara que no sempre és així.
Enllaços relacionats
http://slideplayer.es/slide/3878284/
https://es.wikipedia.org/wiki/Composici%C3%B3n_(artes_visuales)
http://arteenformacion.blogspot.com.es/p/blog-page.html
http://composicionarte.blogspot.com.es/
http://www.dearteycultura.com/la-composicion-en-las-artes-visuales/#.WrUFCIjwaUk
https://www.mheducation.es/bcv/guide/capitulo/8448177282.pdf