Descripció
En les arts plàstiques tendim a percebre uns certs elements com a figura (amb formes i vores) i uns altres com a fons (difusos i en segon pla), independentment del percentatge d’àrea que ocupin.
Els psicòlegs de la Gestalt, un corrent de la psicologia de principis del segle XX, han estudiat com percebem els elements d’una manera interrelacionada i organitzada, i com aquesta percepció està subjecta a aspectes que concerneixen al subjecte (qui observa, amb quina actitud, quant temps observa, etc.). Pel que fa als aspectes formals, destaquen que no percebem cap element independentment sinó en relació amb els altres, resultant el tot alguna cosa més que la suma de les parts.
Per als psicòlegs de la Gestalt, el primer estadi de l’organització perceptual és la configuració de les totalitats, que consta de dos components:
- Una part més estructurada i ben delimitada, denominada figura.
- Una altra part indiferenciada i perifèrica que captem de manera difusa, denominada fons.
Afegeixen, a més, que la igualtat d’estimulació produeix forces organitzatives de cohesió (assimilació), mentre que la desigualtat d’estimulació dona lloc a forces organitzatives de segregació (contrast):
- Assimilació: tendència a minimitzar les diferències entre alguns elements.
- Contrast: tendència a exagerar les diferències entre alguns elements.
La figura i el fons presenten un contrast i aquesta configuració figura-fons està necessàriament present en qualsevol percepció. Els aspectes bàsics diferenciadors entre la figura i el fons són:
| Figura | Fons |
|---|---|
| ● Té forma, contorn.
● Sobresurt en primer pla. ● Adquireix significat. ● Presenta colors densos i sòlids. ● Es recorda millor. |
● És difús, informal.
● Queda en segon pla. ● No és significatiu. ● Presenta colors diluïts. ● El record és menor. |
Edgar Rubin, també psicòleg de la Gestalt, treballant amb una sèrie de figures ambigües (figures reversibles fons-figura, com ara la seva cèlebre «copa»), va creure haver demostrat que tota percepció es basa en l’organització figura-fons, amb l’argument que els subjectes no poden percebre la figura i el fons alhora.
Edgar Rubin (c. 1915). Copa de Rubin.
Font: https://es.wikipedia.org/wiki/ilusi%C3%B3n_%C3%B3ptica#/mitjana/File:Cup_or_façs_paradox.svg
Algunes de les idees principals de Rubin sobre la relació figura-fons són les següents:
- La figura està considerada com a objecte, mentre que el fons és concebut com a espai.
- El fons, en la majoria de casos, es pot imaginar com un continu darrere de la figura.
- La figura sembla estar més a prop de la persona que l’observa. El fons no té una localització establerta.
- La figura es recorda més que el fons perquè tendeix a produir un impacte visual major.
Enllaços relacionats
http://www.ub.edu/pa1/node/60
https://percibir.wikispaces.com/figura-fondo
https://arteplasticavisual.wordpress.com/6-figura-fondo/
https://www.roastbrief.com.mx/2013/07/fondo-y-figura-como-recurso-publicitario-construye-branding/
http://dgmarin.blogspot.com.es/2010/05/figura-y-fondo.html