Descripció
La proporció és la relació comparativa d’una part d’un element respecte a una altra o al tot pel que fa a la magnitud, la quantitat i el grau. La mesura dels elements serà la causant que uns dibuixos determinats ens semblin proporcionats i uns altres no.
L’Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci es podria considerar un dels primers estudis de les proporcions del cos humà. Llavors es considerava, i se segueix considerant avui, que un cos (masculí) estava ben proporcionat si l’altura total representava vuit vegades l’altura del cap. En aquest dibuix podem veure com empra el cap com a unitat de mesura o unitat bàsica, però per als nostres dibuixos podríem emprar la mesura de qualsevol altre element amb la mateixa finalitat. Leonardo va estudiar la relació matemàtica entre les mesures de l’home i la naturalesa però no va ser l’únic.
En les arts plàstiques, s’empren diferents recursos per a mesurar i traslladar un model amb una certa fidelitat al nostre suport. Hi ha un sistema molt estès que consisteix en emprar el llapis com a eina de mesura per a prendre una unitat bàsica del referent a partir de la qual mesurar la seva totalitat (obtenint l’altura, l’amplària i les proporcions relatives entre els seus elements) i traslladar-ho al nostre suport amb una certa exactitud.
La primera proporció que és necessari calcular és la relació entre l’amplària i l’altura de la totalitat del referent que desitgem dibuixar, especialment quan conté diversos elements com en el cas d’un bodegó.
Per a això, hem de sostenir el llapis per un dels seus extrems i, amb el braç estès a l’altura dels ulls, mantenint tancat un d’aquests, el col·loquem davant del model. Mesurem la dimensió més curta de les dues (amplària o altura) desplaçant el polze al llarg del llapis, fins que la part visible del llapis coincideixi amb la dimensió que volem mesurar.
Llavors, mantenint el braç estès i el polze on el teníem, traslladem aquesta mesura a la dimensió més gran per a calcular quantes vegades més gran és, és a dir, quantes vegades «cap» la mesura més petita dins de la més gran. D’aquesta manera podem traslladar al nostre paper a escala el «marc» imaginari que ha de contenir la totalitat del nostre referent (vegeu fitxa «Enquadrament»).
Una vegada fet això, podem usar el mateix sistema per a calcular les proporcions relatives dins de cada element i entre els diversos elements, i traslladar-los a escala dins del marc establert a l’inici: mesurem la longitud d’una part del model i la col·loquem en relació amb les altres per a calcular les seves proporcions. És recomanable anar de les mesures principals als detalls menors (vegeu fitxa «Encaix»).
Enllaços relacionats
http://tallerpatedibujo.blogspot.com.es/2009/03/bubbleshare.html
http://eugeniousbi.tripod.com/cap_009.html
http://www.lateliercanson.es/dibujo-las-proporciones-humanas
http://dibualnatural.blogspot.com.es/2010/06/la-proporcion.html
https://www.youtube.com/watch?v=Vrh0lJYA8zs