Ex-vots (cera) de Perejaume (2011)
Disponible a: https://www.arteinformado.com/agenda/f/perejaume-exvotos-49550 [consulta del 15/04/2019].
Descripció
La cera ha estat un material molt utilitzat al llarg de la història, especialment en escultura. Si antigament es pensava en la cera com la provinent de les abelles, avui podem parlar d’una gran varietat de tipologies i de procedències. Aquí farem un recorregut esmentant les principals varietats i usos en el terreny de l’art en general i de l’escultura en particular.
Propietats
Les ceres són substàncies hidròfugues insolubles en aigua. Tenen un punt de fusió que es troba entre els 40º i els 90º i es poden dissoldre en alguns dissolvents orgànics, com l’aiguarràs. Es caracteritzen per tenir un punt baix de viscositat per damunt de la temperatura de fusió i perquè es poden treballar amb facilitat en el seu estat sòlid, sigui per tall o per fregament.
Tipologies
1) Ceres d’origen animal
- Cera d’abella
Es produeix a partir de la secreció de les glàndules ceruminoses de les abelles obreres, que sintetitzen el sucre de la mel que ingereixen. El producte s’obté fonent al bany maria diverses vegades els ruscs encara sense incubar. Aquesta cera fon entre 62º i 64º i es pot barrejar amb altres ceres per canviar-ne la plasticitat, fins al punt que pot ser modelable amb l’escalfor de les mans. Així és molt útil per a la realització de petits models i per a la fosa en bronze. Es dissol en oli de trementina o aiguarràs pur i pot dissoldre’s parcialment en alcohol, però no en aigua.
La cera d’abella ha tingut i té gran versatilitat d’usos: els models d’estudi anatòmic de cossos humans i animals al segle XVIII sovint eren realitzats a partir de motlles reals i posteriorment buidats en cera. Sola o amb altres substàncies, s’ha utilitzat com a pàtina protectora per a la restauració de peces i de mobles.
- Cera xinesa
És una cera de color blanc groguenc utilitzada des de fa més de 2.000 anys a la Xina i al Japó. La segreguen insectes que la dipositen sobre les fulles dels arbres. Té una duresa major que la cera d’abelles i també un punt de fusió més elevat. S’ha utilitzat com a substitut de la cera d’abelles per espelmes, cera de pintures, etc.
- Altres ceres d’origen animal
A més de les ceres esmentades, podem trobar altres ceres d’origen animal com la lanolina, extreta de la llana de les ovelles i utilitzada en productes cosmètics i farmacèutics; o l’espermaceti, un producte extret de la cavitat cranial d’alguns cetacis i que s’utilitza per ablanir altres ceres, però també en cosmètica, com a lubricant, etc.
2) Ceres d’origen vegetal
- Cera de carnauba
S’obté de les fulles de la palma Copernica prunifera, el seu color va del groc clar al gris fosc i té un dels punts més elevats de fusió de les ceres comercials (82-88º), per això es barreja sovint amb altres ceres.
- Altres ceres d’origen vegetal
Altres ceres s’extreuen de plantes, sovint amb barreja de resines, com la cera japonesa o la cera de la canya de sucre.
3) Ceres d’origen mineral
- Parafina
Derivada del petroli i composta d’hidrocarburs saturats, es caracteritza per tenir un color blanc translúcid amb un punt de fusió entre 50º i 80º. Es pot considerar un oli mineral, que s’utilitza com a substitut de les ceres animals i vegetals pel seu cost més econòmic.
- Vaselina
És també un derivat del petroli i se li dona un ús divers en cosmètica i com a protector labial, ja que el cos no l’absorbeix. Es comporta com un greix, creant una barrera o capa entre superfícies i materials, i per això s’utilitza com a desemmotllant en la reproducció de motlles.
Utilització
La cera s’ha utilitzat per modelar des de l’antiguitat. De la mateixa manera que l’argila, o més recentment la plastilina, ha servit durant segles per a la realització d’efígies i models, arribant a un altíssim nivell de definició amb el perfeccionament de la ceroplàstica d’estudi anatòmic durant els segles XVII-XIX, que arriba fins avui amb els actuals i populars museus de cera.
Es poden utilitzar diversos tipus de cera barrejats entre si i també es pot realitzar una barreja amb olis o greix per buscar la consistència adequada a l’ús que li volem donar, sigui per modelar, per buidar en un motlle o per realitzar un model amb planxes. Tot i així, al mercat podem trobar cera amb la consistència adequada per al modelat i de colors molt diversos.
A més de ser molt útil per al modelat, la cera ha tingut i té un paper molt important en el buidat de metalls. El model en cera es fon a l’interior d’un motlle refractari en posar-se al forn d’alta temperatura i deixa un buit, que posteriorment s’omple amb el metall. És el procediment que s’anomena «buidat a la cera perduda» (veure fitxa de «buidat»).
A banda del modelat, la cera es treballa també per planxes. Es fan amb motlles-caixes de guix on es buida la cera líquida. Aquestes caixes determinen el gruix de la planxa, que sol ser d’uns 3-5 mm. La cera és molt fàcil de tallar i per tant de modelar. A força d’escalfor, es van enganxant les peces i és possible realitzar tota mena de figures a partir de plans i mòduls. El model en cera es pot buidar posteriorment i passar a diversos metalls.
Per saber-ne més
Realització de planxes i altres treballs en cera: http://alejagomezn.blogspot.com/2012/04/fundicion-la-y-efecto-de-fundir-o.html
Ceres modelables: https://www.modulor.de/es/cera-de-abeja-moldeable-stockmar.html
Lemire, M. (1993, octubre). «La representación del cuerpo humano. Modelos anatómicos de cera». E-journal (núm. 32, pàg. 58-69). UNAM. Disponible a: http://www.ejournal.unam.mx/cns/no32/CNS03209.pdf [Consulta del 20/05/2019]
Diversos autors (1982). Guía completa de escultura, modelado y cerámica. Técnicas y materiales. Madrid: Blume.
Hiscox, G. D.; Hopkins, A. A. (2016). «Pastas y masas para modelar. Cera». A: El Recetario Industrial (1ª ed., pàg. 224-226). Barcelona: Gustavo Gili. https://vdocuments.mx/el-recetario-industrial-hiscox-hopkins.html
Mayer, R. (1985). Materiales y técnicas del arte. Madrid: Blume.
Navarro Lizandra, J. L. (2011). Maquetas, modelos y moldes. Castelló de la Plana: Unión de Editoriales Universitarias Españolas.
Tècniques associades
Modelar
Buidar