Guardián (fusta) de Gerard Mas (2018)
Disponible a: https://3punts.com/es/artista/gerard-mas [consulta de l’1/04/2019].
Descripció
Els arbres són les plantes més grans de la terra. Van evolucionar a partir de les falgueres i es caracteritzen perquè no moren periòdicament, sinó que continuen creixent any rere any, i perquè tenen un tronc llenyós del qual s’extrau la fusta.
Secció de tronc d’arbre i parts de la fusta que se n’obtenen
Disponible a: https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/893834/asi-se-corta-la-madera-para-obtener-distintas-apariencias-y-utilidades/5af9e4dcf197cc48e400008e-asi-se-corta-la-madera-para-obtener-distintas-apariencias-y-utilidades-foto [Consulta del 23/04/2019].
Tècniques d’aprofitament d’un tronc
Disponible a: https://fororoto.com/post/166141576858/as%C3%AD-se-corta-un-tronco-para-aprovechar-al-m%C3%A1ximo [consulta del 23/04/2019].
Tipus de serrat del tronc
Disponible a: http://www.iesboliches.org/tecnologia/index.php/03-la-madera/04-partes-arbol [consulta del 23/04/2019].
Reacció o tendència de la fusta segons la part de procedència del tronc
Disponible a: http://www.iesboliches.org/tecnologia/index.php/03-la-madera/04-partes-arbol [consulta del 23/04/2019].
Propietats
Duresa
Propietat que li permet a la fusta oposar resistència al desgast i al ratllat, així com a l’acció d’altres cossos com ara eines, cargols, etc. La duresa també està relacionada amb la densitat i amb la velocitat de creixement: les fustes més denses solen tenir un creixement més lent i, a la inversa, les que han crescut més ràpidament tenen menys densitat, tot i que depèn també de les característiques de l’arbre.
Densitat
Com més llenyoses i compactes són les fibres de la fusta, menys espai lliure hi ha entre elles i, per tant, més pesa la fusta. Aquesta densitat varia amb la humitat: la fusta seca es contrau i per tant és més densa. La fusta verda té valors generals de 50-60% d’humitat, mentre que la seca i climatitzada pot estar al 12% d’humitat.
Anisotropia
Hi ha substàncies que mantenen les mateixes propietats físiques en totes direccions, són isòtropes. La fusta, en canvi, té propietats molt diferents en funció de la direcció (radial, tangencial, axial) en la qual l’examinem. La fusta es contrau i s’expandeix de diferents formes en el sentit radial i tangencial dels anells de creixement, així com en el sentit de la veta (direcció axial).
Higroscopicitat
La fusta és higroscòpica, és a dir, absorbeix i allibera humitat de l’ambient. Aquesta qualitat s’aprofita estructuralment, per exemple en aïllaments tèrmics, on la fusta regula la circulació de la humitat de les estructures.
Flexibilitat
Propietat que presenten algunes fustes de ser corbades en direcció longitudinal de les fibres (o direcció «axial» del creixement de l’arbre).
Fendibilitat
És la facilitat que presenta la fusta d’obrir-se quan es treballa en el sentit de les fibres.
Tipologies
1) Fustes naturals
Es pot classificar la fusta de moltes maneres: segons color, flexibilitat, resistència mecànica, etc., però si ens fixem en la seva duresa, podem crear tres grans grups amb similituds taxonòmiques i de procedència geogràfica, que ens serveix com a primera aproximació.
Fustes toves
Molt abundants a Europa, es tracta de fustes lleugeres i normalment clares, amb origen sovint en espècies de coníferes. Són fàcils de treballar i, gràcies a la seva abundància, també són econòmiques. Destaquen el pi, l’avet, el cedre o el pollancre.
Fustes dures
Obtingudes habitualment d’espècies de la classe de les angiospermes (plantes amb flors), freqüents a Europa, Nord-Amèrica i els tròpics. Tenen una major varietat d’usos: a més de ser utilitzades per a la fabricació de mobiliari de qualitat, és també freqüent trobar-les com a elements estructurals en la construcció, parquets, etc. Destaquen el roure, el cirerer, el faig, la noguera o el castanyer.
Fustes tropicals
Com el seu nom indica, tenen origen principalment en les àrees tropicals, encara que podem trobar-ne algunes espècies o subespècies fora d’aquestes regions. Són molt apreciades per la seva resistència, no només als cops, sinó també a la humitat, fongs i insectes. En alguns casos es tracta de fustes molt denses i pesades, la qual cosa dificulta treballar-hi. En termes generals són fustes vermelloses i/o fosques. Destaquen el sapel·li, la teca, l’iroc o l’aiús.
2) Fustes industrials o tècniques
L’evolució industrial al voltant del món de la fusta ha aconseguit una gran varietat de materials adaptats a multitud d’usos. El major aprofitament, derivat de la utilització del que fins ara es consideraven residus, o fins i tot la reutilització o reciclatge de la fusta, permeten obtenir preus significativament més baixos. El desenvolupament dels adhesius i la superposició de xapes o llistons permet obtenir peces més llargues i resistents, i l’aplicació d’alguns tractaments químics permet millorar característiques com la resistència a la humitat o el foc.
Contraxapats, plywood o multilaminat
Són formats per fulles de fusta sobreposades amb les vetes en sentit perpendicular i encolades. El format estàndard per aquest tipus de fusta són taulers de 240×122 cm amb diferents gruixos (5, 10, 15, 22 mm…). Es comercialitzen molts tipus de fusta contraxapada: d’ilomba, pollancre, pi…
Taulers de contraxapat
Disponible a: https://www.emedec.com/categoria-producto/tableros/tableros-tableros-contrachapados/ [consulta del 23/04/2019].
Barreja d’encenalls i fusta triturada amb coles especials. El format estàndard per aquest tipus de fusta són taulers de 240×122 cm amb diferents gruixos (10, 15, 22 mm…). Es comercialitzen molts tipus d’aglomerats amb acabats melamínics (*) o sinó, també amb sandvitx de fusta premsada o DM, com el de la imatge.
Tauler d’aglomerat
Disponible a: https://www.finsa.com/cs/Satellite?c=CP_Producto_C&cid=1426684185059&d=Touch&idiomaNav=es_ES&pagename=FN_CatalogoProductos%2FCP_Producto_C%2FCP_PTProductoDetalle [consulta del 23/04/2019].
(*) La melamina és un acabat plàstic compost de resines que es fon tèrmicament a les dues bandes del tauler i atorga una superfície dura, sense porus i resistent al desgast. Es pot presentar en múltiples formats, des d’imitació de fusta fins a tota mena de colors.
Fusta premsada o DM (densitat mitjana)
Semblant a l’aglomerat però fet amb polpa de fusta tova, presenta una estructura homogènia que permet treballar-lo de manera anàloga en totes direccions. El format estàndard per aquest tipus de fusta són taulers de 240×122 cm amb diferents gruixos (3, 5, 10, 15, 22 mm…).
Taulers de DM
Disponible a: https://www.masisa.com/ven/producto/mdf/ [Consulta del 23/04/2019].
Es tracta d’un punt mig entre els taulers de partícules i els contraxapats. Es formen a partir de la unió de diferents capes en sentits contraposats d’encenalls de diversos centímetres de longitud.
Tauler d’OSB
Disponible a: https://www.fesmesbricolaje.es/es/tableros-osb/80300500-osb-3-ambiente-humedo.html [consulta del 23/04/2019].
Fustes plàstiques o composite wood
Aquests tipus de «fusta» s’obtenen unint gairebé a parts iguals restes de fustes o materials cel·lulòsics i resines/materials plàstics. Els seus formats i usos són molt diversos.
Peces de fusta plàstica
Disponible a: https://neotimber.com/decking/composite-decking/essential-decking/ [consulta del 23/04/2019].
Utilització
El treball amb fusta té infinitat de possibilitats. Cada procés i cada tècnica tenen uns resultats i unes propietats o qualitats característiques. Endinsar-se a poc a poc en les diferents tècniques ens permetrà anar coneixent els materials i determinant els seus usos en funció del projecte que s’ha de desenvolupar.
Com hem vist, hi ha molts tipus de fusta. Les fustes naturals són les més adients per treballar mitjançant la talla (vegeu la fitxa corresponent). Pel que fa a la talla, no hi ha una fusta millor que una altra per iniciar-se, tot i que les més denses i dures permetran un alt nivell de detall, però seran més difícils de treballar. La fusta permet exercitar-se en aquesta tècnica sense el cost ni els desafiaments tècnics i físics de la pedra. A més, la fusta, per la seva naturalesa, aporta la calidesa pròpia d’un material natural i —fins fa poc— viu, que encara respon a la humitat i la temperatura. Tot i que es pot policromar o afegir-hi pàtines, cal tenir en compte les qualitats tàctils i visuals de la fusta en el seu estat natural. Aspectes com la densitat, la duresa, les vetes o el color poden ser els motius que ens portin a triar-ne una o altra en funció del projecte que volem realitzar.
Per altra banda, tant les fustes naturals com les industrials són aptes per ser treballades mitjançant tècniques d’assemblatge i de tornejat. A la fitxa corresponent teniu exemples de mètodes per encaixar fusta per construir tota mena d’estructures. Veiem que en aquest cas, tot i que les propietats físiques de la fusta seran importants pel que fa a la resistència de l’estructura construïda, etc., els aspectes expressius del material no seran tan protagonistes com a la talla.
Per saber-ne més
Asociación de Investigación Técnica de las Industrias de la Madera (AITIM). Catàleg de productes. http://infomadera.net/modulos/productos_y_empresas.php
Diversos autors (1994). Guía de la Madera. Madrid: AITIM.
Diversos autors (2004). Especies de maderas para carpintería, construcción y mobiliario. Madrid: AITIM.
Teixidó i Camí, J. M. (1996). La talla. Escultura en madera. Barcelona: Parramón.
Tècniques associades
Talla
Assemblatge
Tornejar