Descripció
Per a construir imatges, cal comprendre les regles de la representació.
Conceptes com perspectiva, escala i punt de vista estan presents en la composició de cadascuna de les imatges que veiem i creem.
Si considerem que la fotografia és un mitjà de representació bidimensional que recull escenes tridimensionals, aquests conceptes estan a la nostra disposició a fi d’utilitzar-los o subvertir-los.
Perspectiva
La perspectiva és el sistema de representació, enganyosa o no, de la disposició de les coses a l’espai. La manera més habitual de simular la profunditat i el volum de la realitat consisteix a aconseguir la convergència aparent de línies paral·leles a mesura que s’allunyen del punt de vista.
La perspectiva es defineix com l’art de representar els objectes amb la forma i la disposició amb què apareixen a la vista, i fa referència a la dimensió dels objectes i a la relació espacial que hi ha entre ells pel que fa a un punt de vista. Ens ajuda a crear una sensació de profunditat recreant la posició relativa dels objectes comuns i simulant la profunditat i els efectes de reducció.
Considerant això, la perspectiva és, per tant, una simulació que permet figurar l’efecte volumètric dels objectes, col·locats al seu torn en un ambient de falsa profunditat.
Podem considerar diversos tipus de perspectiva, que serveixen a qui dispara per a configurar la seva visió particular del món:
1. Per superposició. Quan un objecte és en un punt més proper que un altre davant la mirada de l’espectador, el primer és més a prop, la qual cosa ofereix la sensació de profunditat. Joseph Koudelka utilitza aquest recurs en la seva cerca per a explicar històries.
Josef Koudelka, Gypsies, 1968. https://lens.blogs.nytimes.com/2013/11/19/josef-koudelka-formed-by-the-world/
2. Lineal. En aquest tipus de perspectiva, les línies paral·leles semblen convergir en un punt de l’horitzó anomenat punt de fuga, la qual cosa permet apreciar un recorregut visual.
La sensació de profunditat és purament il·lusòria; no obstant això, aquesta il·lusió constitueix una tècnica de composició molt important.
La cerca de la visió de Robert Adams, un dels documentalistes més importants dels Estats Units, és un bon exemple d’això.
Robert Adams, Sally, Weld County, Colorado, 1984. https://fraenkelgallery.com/portfolios/perfect-times-perfect-places
3. Atmosfèrica o aèria. La sensació de profunditat es produeix perquè les partícules de l’aire canvien la direcció de la llum, per la qual cosa els motius a grans distàncies semblen tenir una espècie de vel o boira i són menys distingibles a mesura que són més llunyans.
Ocorre quan en l’ambient es pot apreciar nuvolositat, fum, pols o algun altre agent que permeti apreciar la distància en un paisatge o espai obert. En aquest sentit, Richard Mishrach fusiona el reportatge amb una visió poètica.
Richard Mishrach, Dead Fisch, Salton Sea, 1983. http://www.pacemacgill.com/selected_works/detailspage.php?artist=richard %20Misrach&img_num=3
4. Forçada. Permet una percepció a partir de la col·locació en macro d’objectes propers que faciliten apreciar una distància. Manipula la percepció de l’ull humà amb l’ús d’il·lusions òptiques que fan que els objectes apareguin més grans, més petits, més propers o llunyans del que són en realitat.
Col·loca en el mateix pla elements que no hi són. A continuació, vegeu un retrat de l’artista Duane Michals amb una pipa.
Duane Michals, This is not Duane Michaels with a pipe, USA, 1986. https://juan314.wordpress.com/2013/11/12/duane-michals-con-una-pipa-duane-michals-with-a-pipe-by-duane-michals-1986/
William Eggleston fa un ús creatiu d’aquest recurs.
William Eggleston, Tricicle, Memphis, 1969-1970. https://oscarenfotos.com/2013/10/19/william-eggleston-y-su-mundo-de-color/
Punt de vista
El punt de vista habitual d’un ésser humà és a l’altura dels ulls de manera frontal. La mirada d’una persona dibuixa una línia dominant imaginària.
Al moment en què es produeix una alteració del punt de vista, ens obrim a obtenir diferents enfocaments i matisos.
Podem definir el punt de vista en funció de l’angulació. L’angulació en fotografia és la manera en què organitzem la visió a l’hora de fer una foto.
L’altura des de la qual observem canviarà no solament la manera en què veiem els objectes, sinó també la sensació que aquests ens produeixen. Així, l’angulació pot enaltir o depreciar un motiu. Es poden transmetre emocions com seguretat, humiliació, superioritat o força mitjançant l’elecció de l’angulació.
Podem enquadrar un motiu des de diversos angles apropant-nos-hi o allunyant-nos-en, des de dalt o des de baix. Les proporcions i el fons modificaran dràsticament la composició, per la qual cosa, en funció d’aquesta angulació, el punt de vista de l’escena podrà canviar per complet fent que veiem la realitat d’una manera habitual o, per contra, estranya.
a) Angle normal o mitjà. La fotografia es fa des del mateix nivell de l’objecte, ni per sobre ni per sota.
Steve McCurry, La nena afganesa, 1985. https://hipertextual.com/archivo/2010/09/steve-mccurry-la-nina-afgana/
b) Angle picat. La imatge es pren des d’una posició més alta que l’objecte fotografiat, això és, de dalt a baix. A causa de la perspectiva que es produeix, el motiu sembla més petit del que és en Quan s’utilitza en persones, pot afegir connotacions negatives a la imatge, com fer l’efecte de poca importància, feblesa o humiliació. Encara que no sempre és així, sens dubte expressa vulnerabilitat.
Sally Mann, At Warm Springs, 2007. https://www.documentary.org/magazine/still-lives-capturing-essence-photographers-sally-mann-and-robert-frank
c) Angle contrapicat. La fotografia es fa des d’un lloc més baix que el motiu, de manera que aquest queda més alt que la càmera.
A causa de la perspectiva que es genera, l’objecte s’aprecia engrandit visualment. En alguns casos pot connotar enaltiment, importància o poder.
Alberto García Alix, El portero del cielo, 2000. https://fotografodigital.com/noticias/el-paraiso-de-los-creyentes-por-albertogarcia-alix/
d) Angle zenital. La imatge es pren totalment en un angle de dalt a baix, en posició perpendicular al sòl. És a dir, és l’extrem d’una presa en Produeix una gràfica sense perspectiva que pot ser molt descriptiva si s’aplica a objectes petits, i inusual i interessant si s’usa amb elements grans.
Valentín Vallhonrat, Yungang Budah, de la sèrie Vol d’àngel, 2001. http://photography-now.com/artist/valentin-vallhonrat
Escala
L’escala al·ludeix a la relació que s’estableix entre la grandària d’un objecte i la d’uns altres que serveixen d’estàndards. Aquesta relació ens permet establir una comparació de les proporcions dels diferents elements de la imatge.
Liliana Porter, El hombre con el hacha y otras situaciones breves, 2013. http://www.malba.org.ar/evento/liliana-porter-el-hombre-con-el-hacha-y-otras-situaciones-breves/#imagenes
Andreas Gursky. Paris, Montparnasse, 1993. http://www.medienkunstnetz.de/works/montparnasse/
Tant l’escala com la perspectiva i l’angulació ens endinsen com a espectadors en sensacions diverses. Una imatge pot fer-nos estar a la deriva, perduts en una mena de fragilitat, en un magma subjecte a vaivens que no podem controlar, o transportar-nos a visions que no hem tingut abans, i, sia des de la sorpresa o la familiaritat, conrear en nosaltres la sensació de llar i serenitat.
Les decisions que prenem en construir una imatge parlen de com percebem el món i, al cap i a la fi, de qui som i el que estem interessats a transmetre.
Bibliografia
Bagder, G. (2009). La genialidad de la fotografía. Cómo la fotografía ha cambiado nuestras vidas. Barcelona: Blume.
Heartney, E. (2008). Arte&Hoy. Barcelona: Phaidon.
Higgins, J. (2018). ¿Por qué la imagen no tiene que estar enfocada? Entender la fotografía moderna. Barcelona: Promopress.
Lowe, P. (2016). Maestros de la fotografía: técnicas creativas de 100 grandes fotógrafos. Barcelona: Gustavo Gili.