Descripció
Es refereix especialment a la fusta. Encaixar és unir diversos elements de manera que s’adaptin i romanguin sòlids i fixats com si fossin un sol cos, de forma que, mitjançant una successió d’encaixos, es puguin generar estructures i construir o unir tot tipus d’objectes. Es pot fer mitjançant elements externs o a partir d’encaixos realitzats amb el mateix material.
Tipologies
1) Unió mitjançant elements externs
Claus
S’utilitzen principalment per a encaixar fusta o per fixar plaques de guix o metall sobre estructures de fusta. Solen ser de filferro o d’acer, encara que també hi ha claus galvanitzats, de llautó, etc. Si la resistència del material és massa gran, poden partir-se. Se subjecten per fregament, de manera que les unions són molt més febles si els claus estan ficats en la direcció de la fibra.
El cap més corrent és el pla, que es fa servir per a unir peces de poc gruix, encara que té tendència a esberlar la fusta. Els claus de punta perduda (pràcticament sense cap) s’utilitzen perquè quedin totalment embotits. Hi ha moltes classes de «puntes», com s’anomenen sovint, que també es fan servir amb pistoles d’aire comprimit.
Les tatxes i reblons, de mida petita, són un tipus de clau de cap gros al qual s’aixafa la punta per a aconseguir una major fixació.
Cargols o tirafons
Poden ser de ferro, llautó, galvanitzats, cromats, etc. Consten d’un cap amb ranura i d’un cos roscat que exerceix la penetració i subjecció. El cap pot ser de formes molt diferents: el més comú, anomenat pla o embotit, per la seva forma cònica, s’utilitza freqüentment en ebenisteria i fusteria. El quadrat o hexagonal serveix especialment per a donar resistència a les unions. Hi ha tirafons dobles o «de clavilla» que serveixen per a unir de manera invisible dues peces de fusta.
Els cargols o tirafons es venen segons les especificacions següents (amb les mesures en mil·límetres):
- longitud del cos des de la punta fins al lloc del cap que queda a nivell de superfície (en els que van embotits, es compta tot el cap)
- el diàmetre del cos
- el pas o distància entre els filets de la rosca
- la classe de cap
- el material
Unions roscades
Cal esmentar, també, els tirafons amb rosca mètrica i femella, que permeten realitzar tot tipus d’unions fixes i desmuntables. La mètrica és un tipus de rosca que té un dels passos més utilitzats i universals. El pas és la distància entre cresta i cresta de cada gir roscat. Totes les magnituds es mesuren en mil·límetres i la seva nomenclatura és MX, on M és el tipus de rosca (la mètrica) i X és el nombre que expressa el diàmetre del cargol. Així, un cargol M20x60 és un cargol de 20 mm de diàmetre i 60 mm de llarg (comptant tota la tija del cap, al peu). Si porta un segon nombre intermedi (M20x2x60), el número 2 indica els mil·límetres del pas, és a dir, la distància entre filet i filet de la rosca. Les rosques són les peces que s’enrosquen en els cargols i que fan la força de subjecció. N’hi ha de diversos tipus (cegues, amb volandera incorporada, de papallona per a enroscar amb les mans, etc.) i s’acompanyen de volanderes per a augmentar la força de subjecció i no danyar el material.
Reblons
Els reblons són elements d’unió que s’utilitzen per a fixar dos o més elements de manera permanent. No són adequats per a unions d’un gran gruix, però poden ser molt útils per a unions ràpides o unions cegues a les quals només podem accedir per un costat del material. En aquest vídeo es pot veure l’ús de la rebladora manual més comuna, per a entendre’n millor el funcionament.
Elements d’unió industrials
Hi ha peces, normalment metàl·liques o de materials plàstics industrialitzats i serialitzats, de molts tipus, mides i funcions: escaires, platines, angles, connectors de tubs, reforços, etc.
Encara que sempre podrem inventar formes d’encaixar, en el vídeo següent es poden veure solucions senzilles per a encaixar varetes de filferro.
2) Unió mitjançant incisions en el mateix material (fusta)
La decisió sobre el tipus d’encaix que s’ha de fer en fusteria de taller varia en funció de la feina que s’hagi de realitzar. La rapidesa d’execució, l’aparença final, les dimensions, la resistència que ofereixen els diferents tipus d’unions són factors determinants a l’hora d’escollir el tipus d’encaix. Hi ha una gran varietat d’encaixos, en aquest vídeo es poden veure els més comuns.
Aquí es poden veure imatges de la construcció manual dels principals tipus d’encaix en fusta.
I en aquest vídeo es pot observar un exemple d’utilització de maquinària senzilla de taller per a fer encaixos.
3) Unió mitjançant adhesius
Normalment els adhesius s’utilitzen per a peces petites i els requisits en tots els materials solen ser els mateixos: com més neta i perfecta sigui la unió entre les peces, major serà l’eficàcia de l’adhesiu.
Quan parlem de fusta, la cola més utilitzada és la polivinílica o cola blanca de fuster (acetat de polivinil). Aquesta cola es fa servir per a tot tipus de peces en fusteria (grosses i petites) i, si les peces tenen una bona superfície de contacte i la fusta una certa porositat, les unions realitzades (mitjançant pressió) són molt resistents.
Per saber-ne més
Woodworking Enthusiasts (23 de març de 2018) Ancient Technology of Making Puzzle/Secret Boxes – Amazing Arts and Crafts. [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=9ystdytfcdk [Consulta del 02/03/2020]
Abella, I. (2014). El hombre y la madera. Barcelona: RBA.