Descripció
En fotografia, el format defineix la nostra posició no solament formal sinó també ideològica. No solament constitueix una elecció estètica: és tota una declaració d’intencions.
La fotografia és representada sobre un pla en dues dimensions: alçada i amplada. La proporció d’aquestes dues dimensions defineix el format. I la decisió d’aquesta proporció és de vital importància, ja que el fet de delimitar les nostres imatges dins d’una forma geomètrica com el rectangle o el quadrat condiciona des del primer instant la lectura de les nostres fotografies.
Podem classificar el format atenent fonamentalment a aquests elements:
- La grandària de negatius i sensors: petit format (16 mm i 35 mm), mig format (6 × 6 cm, 6 × 9 cm) i gran format (els utilitzats en les càmeres de plaques de 10 × 12 cm, 13 × 18 cm, 20 × 25 cm i la càmera Polaroid de 60 × 60 cm).
- L’orientació: vertical, horitzontal, panoràmic,
Petit format
El petit format permet treballar amb rapidesa, capturar una gran quantitat d’imatges i captar instantànies, i tot això de manera més econòmica. És un format que ens ofereix imatges lleugeres vinculades a la modernitat per la seva alta capacitat reproductiva i qu estan associades també a l’excés del món contemporani.
Un dels artistes més influents sorgit de la dècada dels noranta que treballa el petit format (35 mm) és Wolfgan Tillmans, que aborda tots els gèneres fotogràfics fent un glossari virtual del món contemporani. Les seves imatges ens conviden a gaudir de la bellesa dels objectes que normalment ens passen desapercebuts. La seva composició improvisada i l’absència deliberada d’estil són una negació categòrica de l’estetització de la fotografia professional.
Wolfgang Tillmans, Italian Coastal Guard Flying Rescue Mission off Lampedusa, 2008. https://i-d.vice.com/nl/article/437gw9/de-kwetsbare-maar-krachtige-fotos-van-wolfgang-tillmans
Mig format
El mig format genera un tipus de composició determinada vinculada a una instància de treball lenta i una capacitat de reproducció de detall molt alta.
S’utilitzen càmeres amb negatius (o sensors) de 6 × 6 cm i de 6 × 9 cm.
En el cas del 6 × 6 cm, el fet que sigui format quadrat ens ajuda a generar una imatge intimista, atès que el format quadrat té un to subjectiu que reforça el llenguatge del fotògraf. Permet fer composicions simètriques amb més facilitat que els altres formats, i motius abstractes.
Un exemple d’artista que usa aquest format és Mario Cravo Net, que treballa amb una forta influència de la cultura oriya d’Àfrica mitjançant imatges carregades de metàfores, majoritàriament en blanc i negre.
Mario Cravo Neto, Luciana, 1994. https://imagesvisions.blogspot.com/2010/10/franca-exibe-obra-do-fotografo.html
Gran format
Es fa amb càmeres que usen negatius de 12,7 × 10,2 cm o fins i tot de 25,4 × 20,4 cm, o els seus equivalents en format digital. Això permet obtenir imatges lliures de gra que suporten ampliacions extremes.
En el cas de Candida Höfer, el format que utilitza, que requereix un alt valor de reproducció, es relaciona amb el fet de ser una fotògrafa conceptual que manipula molt poc les imatges però que té la necessitat de donar als seus treballs una intenció de lloc, una destinació d’arxiu, col·lecció, biblioteca i museu.
Les presentacions immaculades dels seus interiors ens obliguen a observar els objectes detallats presents als espais, amb la qual cosa és important l’ampliació a partir de negatius de gran format.
En l’obra de Höfer, aquesta obsessió per la reproducció dels objectes i la repetició en un espai determinat ens parla de les obsessions de la societat contemporània i de consum, on tot és susceptible de ser acumulat i atrapat d’alguna manera. Són imatges en què tota la humanitat ha estat desplaçada i els elements objectuals han pres possessió de l’espai.
L’elecció del gran format, com dèiem, comporta un gran nivell de definició. Aquest alt grau de definició és indispensable, a més, per a aconseguir un estat d’empatia amb l’espai i amplia al seu torn la sensació de versemblança i de certesa.
Candida Höfer, Biblioteca Geral da Universidade de Coimbra IV, 2006. https://www.christies.com/lotfinder/Lot/candida-hoferb-1944-biblioteca-geral-da-5871461-details.aspx
Format vertical
En el format vertical la nostra visió natural és bloquejada i ens obliga a fer un escàner de la imatge de dalt a baix (o viceversa), la qual cosa exigeix una atenció especial. Per això es vincula a composicions més desafiadores que fan ressaltar la magnitud d’un element respecte al seu entorn.
Rineke Dijkstra treballa amb càmeres de gran format: fragmenta el format tallant el quadre en vertical. La seva obra transmet una sensibilitat objectiva. Els seus retrats són freds i desapassionats i mostren una diversitat d’individus. En revelar la incomoditat dels protagonistes, la càmera ens ajuda a percebre’n la vulnerabilitat.
Rineke Dijkstra, Kolobrzeg, Poland, July 26 1992, 1992. http://www.elcultural.com/noticias/arte/rineke-dijkstra-la-mejor-foto-es-la-que-deja-mas-espacio-a-la-interpretacion/7179
Format horitzontal
Aquest format expressa la manera habitual de veure el món que té la nostra visió: d’un costat a un altre. Ens relaxa i és usat en paisatges o motius que estiguin en grans espais.
Jeff Wall presenta les seves imatges (de fins a 4 metres de longitud) no solament en forma de fotos segons l’ús, sinó també en forma de diapositives disposades sobre caixes de llum. La seva obra és complexa, ja que tracta de crear imatges amb un aire pictòric tradicional al mateix temps que reflexiona sobre la vida moderna.
Les seves imatges de la realitat contemporània es disposen per a la nostra contemplació com una visió de la civilització del segle XXI.
Segons les seves pròpies paraules,
«allò pictòric és no conceptual i no cognitiu […] ens forma, modifica els nostres sentiments i ens transforma: per això, segons Kant, necessitem l’art.»
Jeff Wall (2009, pàg. 202)
Jeff Wall, A Sudden Gust of Wind (after Hokusai), 1993. https://www.albedomedia.com/cultura/jeff-wall-a-sudden-gust-of-wind-after-hokusai/
Format panoràmic (o ampli format)
Aquest format és especial atès que ens obliga a una lectura horitzontal d’un costat a un altre, però tornant al centre en tot moment.
És un format relacionat també amb el mitjà digital, ja que avui dia està disponible en les opcions dels telèfons mòbils.
El fotògraf alemany Thomas Kellner crea panorames de llocs famosos a gran escala usant pel·lícula en format de 35 mm. En lloc d’utilitzar preses impreses o digitalitzades, Kellner usa els mateixos escanejos de les tires de les pel·lícules.
El seu art és una intricada cadena de fotos que formen un conjunt com les peces d’un gran trencaclosques.
«Vull trencar la multiplicitat de formes de percepció per al meu públic. Els meus principals interessos sempre han estat la cerca de forts llenguatges visuals que siguin prou potents per a dir-nos alguna cosa més sobre els subjectes del que les seves imatges “realistes” poden dir. Des del començament dels meus estudis, el meu interès bàsic era la fotografia experimental i conceptual.»
Thomas Kellner. Fotografía 360
Thomas Kellner, Shopping Conjunto Nacional Mauro Jorge Esteves, Brasília, 2008. http://www.fotografia360.org/thomas-kellner-espectaculares-fotografias-panoramicas-35-mm-mosaico/
Això ens demostra, una vegada més, que l’elecció del mitjà i del format porta implícita una determinació de llenguatge: ens apropa o distancia del sentit últim del nostre procés.
Depenent d’aquest procés, l’elecció del format és fonamental.
Format quadrat
El format quadrat ens ofereix una sensació natural d’estabilitat. Crida a apropar-se.
La manera d’enquadrar la imatge ens remet a la proporció àuria de la pintura.
L’exercici tècnic, com que és lent, genera la necessitat d’una preparació prèvia a l’acció de la presa i, per tant, implica ritual i reflexió. Aquesta preparació es connecta amb el temps que es necessita per a enquadrar i disparar: tot és més lent i pesant.
Aquestes càmeres s’utilitzen majoritàriament en retrats, objectes, bodegons i naturalesa.
En els retrats es compon gairebé sempre amb la figura al centre.
El 1929 l’empresa alemanya Rollei va presentar la primera càmera comercial que treballava amb pel·lícules en format quadrat (també conegut com 1:1). Molts fotògrafs es van sumar a aquesta tendència. Entre els màxims representants, podem destacar Richard Avedon i Irving Penn.
Richard Avedon, Marilyn Monroe, NY, 1957. http://ojoacromatico.blogspot.com/2013/10/richard-avedon-retratos.html
Posteriorment, el 1948, Hasselblad va fabricar una càmera de format 1:1, amb la qual es va popularitzar encara més aquesta relació; va ser utilitzada per fotògrafs durant dècades. Diverses companyies de càmeres fotogràfiques com Kodak o Mamiya van començar a produir dispositius amb aquestes característiques.
En els anys seixanta van començar a popularitzar-se les càmeres instantànies de format quadrat de Polaroid.
En l’actualitat, podem trobar també càmeres digitals de format quadrat.
Bibliografia
Badger, G. (2009). La genialidad de la fotografía. Cómo la fotografía ha cambiado nuestras vidas. Barcelona: Blume.
Heartney, E. (2008). Arte&Hoy. Londres: Phaidon.
Lowe, P. (2016). Maestros de la fotografía: técnicas creativas de 100 grandes fotógrafos. Barcelona: Gustavo Gili.
Fotografía 360. «Thomas Kellner: espectaculares fotografías panorámicas». <http://www.fotografia360.org/thomas-kellner-espectaculares-fotografias-panoramicas-35-mm-mosaico/>
«El formato cuadrado y la falsa catalogación en la fotografía actual». <https://www.xatakafoto.com/opinion/el-formato-cuadrado-y-la-falsa-catalogacion-en-la-fotografia-actual>