Goma elàstica preparada, de consistència semblant a la goma, que s’empra per a esborrar alguna cosa escrita o dibuixada generalment amb llapis, encara que també hi ha goma per a esborrar tinta.
Descripció
Joseph Priestley, científic anglès, va ser el primer que va descobrir les propietats del cautxú per a esborrar llapis de grafit. La força d’adhesió del cautxú és més gran que la del paper de manera que el grafit es passa a la goma. Però va ser l’enginyer Edward Naine qui la va inventar el 1770 i qui va comercialitzar les primeres unitats en simples blocs de cautxú natural.
Inicialment la matèria primera s’extreia de l’arbre de la selva verge del Brasil anomenat arbre de cautxú o seringueira. Avui dia es fabriquen majoritàriament gomes sintètiques. Algunes contenen materials plàstics com el titinili, plàstic extret del tractament del titani i el vinil.
La goma d’esborrar va representar un avanç, ja que amb anterioritat es feien servir molles de pa fresc per a corregir els errors. Tot i això, l’invent es podria en poc temps. La millora va arribar amb l’aportació de Charles Goodyear, quan va afegir el procés de vulcanització cap a 1844, la qual cosa va evitar-ne el deteriorament i les males olors.
El llapis amb goma incorporada, molt present en els centres escolars avui dia, el va inventar Hymen L. Lipma el 1858.
Hi ha moltes gomes al mercat. Les diferències tenen a veure fonamentalment amb el material que es vol esborrar. Totes esborren, però en les belles arts solen utilitzar-se en treballs de clarobscur al carbonet per a realçar les brillantors.
Goma de molla de pa: És ideal per a traços suaus. En ser tan feble no danya la superfície del paper i es pot utilitzar en papers de qualitat.
Goma de plàstic dur: És pràcticament idèntica a la de molla de pa però no tan degradable. En desgastar produeix petites tires compactes. Com que és dura és possible que esgarrapi el paper segons la pressió del fregat.
Goma modelable: A causa de la seva composició, no presenta una estructura sòlida. En ser modelable ens permet retocar-ne la forma. És ideal per al grafit tou o per al carbonet. S’empra sovint per a treure brillantors en estudis de clarobscur. No s’esquinça quan es frega contra el paper.
Goma d’esborrar tinta: Entre la seva matèria hi ha trossos minúsculs de metall que esquincen la capa més superficial del paper i s’emporten el dibuix amb tinta. Danyen greument les zones del paper que esborren.
Màquines d’esborrar elèctriques: Aparell elèctric que sosté una barra de goma en rotació. S’empra sovint per a esborrats molt precisos, per a evitar que s’esborri més del que es desitja. És un estri molt utilitzat sobretot en estudis arquitectònics.
Portagomes: Petites barres en un estri cilíndric que té un mecanisme que permet fer avançar la goma cap a l’extrem.
Aplicacions / Usos
La goma s’empra simplement fregant la superfície que volem esborrar directament amb la goma.
Segons la delicadesa del treball i la superfície que es vol esborrar ens inclinarem més per una o una altra. Per posar un exemple, per a l’escriptura, per esborrar una paraula, simplement caldrà fer servir la goma que sol acompanyar la part posterior d’alguns llapis.
Per a esborrar espais foscos en treballs de belles arts emprarem gomes modelables.
Altres referències / Per saber-ne més
Enllaços
https://www.barna-art.com/gomas-de-borrar
https://ca.wikipedia.org/wiki/Goma_d%27esborrar
https://totenart.com/tutoriales/dibujar-con-miga-de-pan/
Enllaços vídeos
https://youtu.be/vPL0lGwMMCs
https://youtu.be/Ey0bxWnwPsc
https://youtu.be/z5Y7g85uODE