Rumiant (peces de guix) d’Isabel Banal (2003)
Disponible a: https://nothopucdirblog.wordpress.com/isabel-banal/ [consulta del 9/05/2019].
Descripció
El guix és un mineral constituït per sulfat de calci hidratat (amb dues molècules d’aigua de cristal·lització) que, en calcinar-lo a certa temperatura i perdre part de la seva aigua, es converteix en una pols capaç de ser rehidratada. És a dir, reacciona químicament tornant al seu estat com a sulfat de calci hidratat, similar al guix natural. Aquest procés es denomina enduriment i, a causa de la recristal·lització, les partícules s’enllacen fortament entre elles, creant una xarxa molt sòlida.
Tipologies
El sulfat de calci es presenta de forma diversa a la natura i dona nom a diverses varietats. Per exemple, l’alabastre o la selenita estan compostos per sulfat de calci, de la mateixa manera que el guix. Per a la configuració formal i per a l’ús en escultura, ens interessa el producte resultant de la calcinació. Segons la temperatura a la qual es realitza aquest procés i la varietat de mineral, podem trobar al mercat diferents tipus de guix. Aquí esmentarem els més habituals.
Guix d’alabastre
Especial per a motlles per realitzar peces de ceràmica. Provinent del mineral pur conegut com a alabastre, es comercialitza triturat molt fi. Es calcina entre 130º i 170º.
Guix de dentista
Procedent del mineral pur i triturat molt fi, es comercialitza ja pigmentat i té un temps d’enduriment molt ràpid. Els dentistes n’utilitzen molt poques quantitats i, a més, realitzen la barreja mitjançant procediments mecànics que l’homogeneïtzen molt, arribant a resultats òptims sense bombolles d’aire ni grumolls per a poder realitzar una reproducció al més fidel possible. En essència, però, el material és molt similar a l’escaiola.
Escaiola
Procedeix també del mineral pur (més del 80% de sulfat de calci) i està triturat molt fi. S’utilitza principalment per a fer motlles. És possible fer un motlle amb guix comú però el procés d’enduriment triga més i el resultat és pitjor.
Guix comú o de paret
És un guix d’enduriment molt ràpid que s’utilitza principalment a la construcció. Es calcina entre 170º i 250º.
Utilització
Com hem vist, el guix és especialment útil per a la realització de peces seriades mitjançant el buidat, però, naturalment, també es pot fer una peça única. Històricament s’ha utilitzat molt sovint per a fer còpies d’escultures, com les que es veuen en les acadèmies d’art i que, fins i tot, es conserven a museus com El Prado. Les qualitats tàctils i visuals del material en si mateix potser no són gaire expressives o riques, però, com veurem més endavant, es pot tintar i acolorir. Finalment, té un ús extensiu en la realització de motllos.
El procés d’enduriment
El procés d’enduriment del guix té dues fases. La primera és l’espai de temps necessari per barrejar l’aigua i el guix i obtenir una crema pastosa, i la segona és el procés d’enduriment pròpiament dit, que es produeix quan el guix comença a deixar de ser plàstic fins que se solidifica completament. És molt important controlar la quantitat d’aigua utilitzada a la preparació, perquè és la que determinarà la solidesa de la massa endurida. Un excés d’aigua crea una massa porosa i dèbil, una manca d’aigua impedeix un bon enduriment.
Aquí teniu un vídeo que mostra el procés d’elaboració de la barreja d’aigua i escaiola:
Fotograma del vídeo Mezcla de escayola
Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=eu6X5Azh_WQ&feature=youtu.be [consulta del 20/04/2019].
| Preparació | Escaiola | Aigua | Resultat | Temps |
| Clara | 100 g | 90-100 cl | Tou i porós | Lent (20-30 min) |
| Mitjana | 100 g | 60-80 cl | Normal | Normal (15-20) |
| Espessa | 100 g | 40-60 cl | Dur | Ràpid (5-10) |
Color
El guix es pot acolorir de dues maneres: abans de preparar la barreja amb aigua o a posteriori quan ja està sec i endurit.
A la primera opció hem de tenir en compte que el mateix color blanc del guix impedirà saturar el color de la barreja per molt de color que s’afegeixi a la mescla. Si utilitzem pigments, els barrejarem en sec amb el guix i si, per contra, utilitzem colorant líquid, tintarem primer l’aigua.
A la segona opció, tenint en compte que és un material higroscòpic (és a dir, que absorbeix humitat) i absorbent, és recomanable aplicar primer una capa de segellador, per exemple goma laca i alcohol, per després aplicar color sintètic, acrílic, etc. Aquesta capa serà superficial i una ratllada deixaria veure el blanc del guix. Per evitar això, es pot aplicar una pintura a l’aigua que penetri dins la massa de l’objecte. El resultat dependrà de l’homogeneïtat i qualitat del guix.
Per saber-ne més
Bay, J. (1985). Escultura y modelado en cinco lecciones. Barcelona: LEDA.
Navarro Lizandra, J. L. (2011). Maquetas, modelos y moldes. Castelló de la Plana: Unión de Editoriales Universitarias Españolas.
Tècniques associades
Buidar
Modelar