Pastel
Barra (o llapis) de pigment de colors en pols, lleugerament aglutinada amb goma de tragacant o goma aràbiga en baixa proporció, i una matèria de càrrega (normalment guix, talc o caolí).
Creta
Barra (o llapis) de pigment en pols amb argila aglutinat amb goma de tragacant o metilcel·lulosa. Similar al pastel però lleugerament més dur i greixós.
Descripció
Pastel
Pertany a les tècniques seques, atès que no necessita dissolvents per a la seva aplicació. Emprat per primer cop a França i a Itàlia com una derivació del clarió, un llapis de colors. Aquest mitjà va ser esmentat per primera vegada per Leonardo da Vinci el 1495.
El pastel va conèixer la seva edat d’or en el segle xviii, atès que la gran varietat de colors reproduïa fidelment els teixits i les teles de l’època. Va fer el salt al retrat, i hi va haver molts artistes que es van inclinar ràpidament per aquest material. Durant el segle xviii va tenir el seu apogeu màxim. Després de la caiguda de l’Antic Règim, la seva popularitat va decréixer en favor de l’oli.
Mai no ha aconseguit tenir tanta popularitat com abans de la Revolució Francesa, encara que hi ha hagut altres artistes o estils que s’han inclinat per aquest material, especialment els impressionistes, per la gran gamma de colors i perquè no s’altera en aplicar-se.
El pastel en llapis té les mateixes característiques que la barra, de manera que tant el suport com els accessoris o la fixació són exactament els mateixos.
Com el carbonet, és un material òptim per a les gradacions tonals. També admet un degradat suau i es poden emprar tant esfumins com la mà o els dits, encara que no és recomanable per no fer malbé el paper.
Igual que el carbonet, en tractar-se de pols sol ser difícil que s’adhereixi a la superfície pictòrica, per la qual cosa es recomana emprar un paper porós a més de fixador. D’aquesta manera se n’assegura la durabilitat, encara que li resti brillantor i alteri en certa mesura els colors.
Cretes
La seva fabricació ha canviat i ja no s’utilitzen els pigments originaris (pigments terris procedents de roca calcària formada en el període cretaci), sinó que es fa servir òxid de titani o de zinc, afegint-li petites quantitats de negre fum per aconseguir la gamma de grisos.
Es presenta en barra o en llapis, composta de carbonat de calci aglutinat amb cola. Aquesta és l’anomenada creta blanca. En afegir-li pigments s’aconsegueixen les cretes de color les tonalitats clàssiques de les quals són les terres, la sípia i la sanguina.
Presenta una consistència més dura que el carbonet o el pastel. Generalment es fabriquen en blanc, negre, els colors de la sanguina i de la sípia. Són molt lluminoses i permanents, difícils d’esborrar, tot i que es difuminen relativament bé.
Aplicacions / Usos
Pastel
Molt utilitzat per al disseny de moda, els projectes de decoració, els detalls en treballs d’aquarel·la o per a pintar gravats gràcies a la seva àmplia gamma de colors.
Encara que es pot considerar un material minoritari o en desús, la veritat és que les associacions de pintors al pastel perduren en tractar-se d’un material còmode per a la pintura a plein air.
Maurice Quentin de La Tour, Autoretrat
Cretes
Acostumen a utilitzar-se per a esbossos o treballs preparatoris. El punt greixós fa que corri pel paper amb rapidesa, la qual cosa dota aquests estudis d’una empremta d’espontaneïtat.
Francisco de Goya, Ligereza y atrevimiento de Juanito Apiñani en la de Madrid
Altres referències / Per saber-ne més
Enllaços
http://www.artehistoria.com/v2/materiales/16.htm
https://es.wikipedia.org/wiki/Pintura_al_pastel
http://ejrios.blogspot.com.es/2015/03/pintura-al-pastel.html
Enllaços vídeos
https://youtu.be/zRx3uoeDBG4
https://youtu.be/FzXoVPiCHoM