Descripció
Construir és, de manera genèrica, formar alguna cosa seguint una ordenació prèvia, un pla determinat. Hi ha un rigor de planificació, una metodologia i una sistematització en la seva execució per a aconseguir les finalitats plantejades. Així, un projecte, una construcció, inclou un estudi detallat sobre l’obra que cal realitzar i sobre els mitjans necessaris per a dur-la a terme perquè l’activitat es pugui desenvolupar d’una manera coordinada.
En aquest apartat farem un recorregut híbrid per a fixar-nos en algunes fases dels processos de construcció que requereixen aquest nivell de planificació. Investigar processos d’execució utilitzats en camps diversos, des de l’enginyeria fins a l’arquitectura o el disseny, és sempre font d’inspiració. Aprendre de la seva metodologia ens pot ajudar a desenvolupar una altra mirada sobre els nostres propis processos i treballs. Aquí es mostren obres i processos en diverses fases d’execució que estan en molts casos directament lligades amb l’escultura i en altres són, senzillament, susceptibles d’estar-ho.
Tipologies
La construcció és un camp d’estudi. Si bé té connotacions precises a l’interior de certes disciplines, aplicat a l’escultura, es transforma en un camí obert. La intenció no és sistematitzar una tipologia o un mètode de construcció, sinó intentar mostrar la punta de l’iceberg d’un món il·limitat de procediments que inclouen estructures, maquetes, models, tècniques constructives, etc.
1) Estructures, maquetes i models
De vegades cal construir estructures com a base o esquelet d’altres peces, però també poden ser projectes en si mateixes.
En aquest vídeo es poden veure alguns exemples de com tractar varetes i tubs que poden servir com a armadura per a moltes peces. A partir del minut 4 es mostra com connectar varetes de gruixos diversos.
En aquest vídeo es poden veure proves de càlcul estructural de ponts mitjançant estructures realitzades amb espaguetis. És interessant fixar-se en com la forma determina la resistència i veure els diferents comportaments de cada estructura.
Fins i tot el paper, mitjançant la tècnica de plegament o a partir d’un element modular com el tub de cartró, organitzat espacialment, és a dir, d’una manera estructurada, pot arribar a ser molt resistent.
2) Processos artesanals i estructures amb elements naturals
Nusos
La realització de nusos amb materials flexibles, o bé el nuament d’elements rígids mitjançant cordes o fibres, és una de les formes més primitives de construcció d’estructures. Tant si és un element d’unió com un recurs autònom, el nuament es pot portar a nivells molt sofisticats, com es pot veure en tècniques com la cistelleria o el ganxet.
En aquest enllaç podem veure diversos tipus de nusos i les seves utilitats per a elaborar construccions.
Lisa Hietanen «construeix» les seves escultures amb la tècnica del ganxet, mitjançant nusos.
Vímet, cistelleria, bambú i canya
En aquest enllaç es poden trobar diversos exemples de trenat i de construcció amb tècniques de vímet i cistelleria.
Paper
El plegatge de paper permet desenvolupar tot tipus d’estructures geomètriques. Els plecs en el paper estan basats en operacions de simetria i en tessel·lacions del pla, molt relacionades amb patrons matemàtics i geomètrics. Els dissenys de les estructures de paper es realitzen sempre a partir del plànol, és a dir, requereixen un disseny, una planificació i una metodologia en la seva execució. Hi ha moltes tècniques de disseny, però el coneixement d’uns pocs procediments de plegament pot portar-nos a múltiples estructures.
Feltre
A diferència del nus, o de l’encreuament entre trama i ordit amb el qual es teixeixen les teles, el feltre és un conglomerat de fibres no teixides. L’estructura tèxtil que es genera és donada per la superposició de fibres. Es fa d’una manera industrial, mitjançant vapor o pressió, però es pot fer manualment, a partir de tècniques laborioses, però senzilles: s’utilitza aigua sabonosa sobre una superposició de fibres de llana que, mitjançant colpejament i fricció va creant una estructura a partir de l’adhesió de les fibres.
3) Processos digitals i impressió 3D
Actualment, el disseny de producte, la realització de prototips i de tot tipus d’estructures i construccions ha estat revolucionat pel desenvolupament de la tecnologia i els nous processos de fabricació. L’expansió de les màquines d’impressió 3D i de control numèric de baix cost crea nous models de fabricació i de producció. Es parla d’artesania digital en referència a aquests processos, que permeten la fabricació, la producció i la distribució a escala molt local i que transformen el model de creació per a posar el focus en l’autoconstrucció (Do It Yourself – DIY), la sostenibilitat i l’economia circular.
A continuació veurem diferents exemples de tipus de tecnologia computeritzada a partir d’arxius digitals. N’hi ha moltes variants i tipologies, algunes assequibles només per a grans empreses, encara que progressivament aquest tipus de tecnologia s’ha anat abaratint i popularitzant fins a arribar a ser molt comuna en mitjanes i petites empreses, i també en àmbits d’usuari.
Tall làser
El tall làser permet treballar qualsevol tipus de fusta. No hi ha contacte amb el material i no produeix encenalls o llimadures, per la qual cosa té una precisió màxima. També es poden fer tot tipus de gravats sobre la fusta. En aquest vídeo es mostra una talladora làser en acció.
Fresadora CNC
Les fresadores funcionen per arrencament d’encenalls mitjançant una eina similar a una broca proveïda de llavis tallants. Per a veure un exemple dels resultats per fresatge CNC, s’ha d’anar directament al final d’aquest vídeo.
El centre de recerca de Stuttgart ICD/ITKE fa múltiples recerques constructives amb mòduls prefabricats i tecnologia d’impressió 3D. A la imatge veiem una construcció realitzada a partir de mòduls fresats.
Impressió 3D
S’anomena impressió 3D tot un grup de tecnologies de fabricació d’objectes tridimensionals que funcionen per addició de material. A partir de plànols virtuals o de programari de modelatge i d’animació, la màquina realitza l’objecte que cal imprimir per estratificació de material. Hi ha diversos mètodes d’impressió. A continuació veurem alguns mètodes i materials que van més enllà de la impressió habitual a partir de termoplàstics. Hi ha també impressores 3D de guix, d’aliatges de titani o de fotopolímers.
Per exemple, és possible imprimir en 3D objectes de ceràmica, com es pot veure en aquest vídeo: .
Markus Kayser fa impressions de sorra fosa en ple desert i mitjançant lents disposades sobre una estructura robotitzada i controlada per ordinador, com es mostra en aquest vídeo .
Fins i tot és possible fer impressions 3D amb elements biològics, com la seda, tal com podem veure en aquest experiment realitzat pel grup Mediated Matter de l’MIT Media Lab.
Finalment, hi ha moltes i molt variades plataformes de descàrrega d’objectes en arxius «.stl» i peces per a imprimir en impressores 3D convencionals. Entre moltes altres coses, es poden trobar rèpliques de les grans obres mestres de l’escultura.
4) Comunitats maker i plataformes DIY
Les pràctiques de construcció mitjançant aquestes tecnologies assequibles a usuaris particulars han donat lloc a l’emergència de comunitats de fabricants, o makers, que comparteixen els seus coneixements pràctics i eines amb filosofia de codi obert, que pràcticament representen una nova cultura de la producció d’objectes. A continuació es presenten diversos exemples.
Instructables
Comunitat maker: on es pot trobar una immensa diversitat de projectes sobre tecnologia, bricolatge, cuina, etc. Pràcticament qualsevol cosa que se’ns pugui ocórrer, ho ha fet abans algú a Instructables.
Reddit és un lloc web de marcadors socials i agregador de notícies organitzat a tall de fòrum i amb una diversitat de continguts gairebé inabastable. A l’apartat de DIY podem trobar tot tipus de projectes, trucs, recomanacions, etc., aportats pels membres de la comunitat.
MAKEA tu vida
Amb un discurs més conscient ideològicament, MAKEA tu vida es defineix com una plataforma d’intel·ligència i creativitat col·lectiva que promou el disseny obert aplicat a la reutilització. No només conté «receptes», sinó també informació sobre els projectes, tallers i xerrades fets des de la plataforma.
Per saber-ne més
Blanco García, C.; Otero Suárez, T. (2005). «Geometría con papel (papiroflexia matemática)». SCTM05. Curso interuniversitario Sociedad, ciencia, tecnología y matemáticas. [En línia] Disponible a https://imarrero.webs.ull.es/sctm05/modulo3tf/1/cblanco.pdf [Consulta del 02/03/2020]
Kaiser, M. (21 de juny de 2011). Markus Kayser – Solar Sinter Project [Arxiu de vídeo] Disponible a https://vimeo.com/25401444 [Consulta del 02/03/2020]