Paper maixé
El paper maixé (del francès, ‘paper triturat’) és una tècnica artesanal que ja s’utilitzava a Pèrsia i a la Xina en l’antiguitat i de la qual hi ha testimoniatge en moltes cultures de tot el món.
Hi ha diverses maneres de preparar el paper i també diversos tipus de cola. S’estripa el paper en tires o trossos petits i es barreja amb aigua i cola. És important el detall d’«estripar» el paper amb les mans per a deixar zones de fibres esfilagarsades, que són les que faran, juntament amb la cola, el «cosit» entre tots els trossos. Es macera el paper en aigua freda o calenta entre dotze i vint-i-quatre hores i es barreja amb cola per a generar la pasta de paper.
Segons el procés que realitzem, també es pot aplicar el paper en tires empastifades amb aigua i cola amb les quals es va «cosint» directament aplicant-les sobre una superfície. La proporció de cola i aigua sol ser d’1 a 1; encara que es pot posar menys quantitat de cola, l’important és que tota la pasta de paper quedi ben impregnada i pastada amb la cola.
Pel que fa a les coles, se sol fer servir cola blanca, o de fuster (polivinil i acetat) o bé cola d’empaperar, que cal diluir bé prèviament. També es pot emprar engrut, que és una cola natural feta amb farina, aigua i sal.
Quant al paper, es pot experimentar amb diferents tipus. El paper sanitari o els tovallons donen una pasta molt més emmotllable i fina, però qualsevol tipus de paper és susceptible de ser utilitzat.
El paper maixé es pot modelar, però el seu assecatge és conflictiu en figures grosses, així que sol aplicar-se en un motlle o contramotlle. Moltes vegades el contramotlle és una simple reixeta amb estructura interna, però també pot ser de guix o de qualsevol altre material.
Aquest vídeo mostra els passos que es fan per a realitzar una màscara de paper maixé bastant ben explicats i presenta moltes possibilitats de treball a partir d’un contramotlle.
Cartró pedra
El cartró pedra és una tècnica similar al paper maixé en la qual es fa servir paper de cartró en trossos banyat amb cola o engrut. S’utilitza sobretot per a peces grosses, ja que la resistència és més gran.
En aquest vídeo es pot veure la realització d’una figura volumètrica de cartró pedra amb un motlle de dues peces.
En aquest vídeo es descriu tot el procés de realització d’un capgròs. A partir del minut 9 es col·loquen les peces de cartró banyades amb engrut.
Benes d’escaiola
Les benes d’escaiola de farmàcia s’utilitzen per a crear motlles directes del cos o de qualsevol objecte que puguem desemmotllar per peces. No s’obté gaire fidelitat de detall, però són útils per a motlles ràpids. També són molt útils per a donar rigidesa a altres motlles, per exemple, d’alginat o de silicona. Es talla la quantitat necessària de bena en trossos d’uns 10 a 15 cm de longitud i es van mullant d’un en un en aigua tèbia per immersió. S’escorren i es col·loquen sobre l’objecte en capes successives superposant les peces. Unes quatre capes poden ser suficients per a donar consistència al motlle.
Per saber-ne més
Com fer engrut
https://www.amo-alebrijes.com/como-hacer-engrudo/
Hiscox-Hopkins (2016). «Papel mascado». El Recetario Industrial. Barcelona, Gustavo Gili (1a ed. 1934) (pàg. 1.210-1.211). Disponible a: https://vdocuments.mx/el-recetario-industrial-hiscox-hopkins.html [Consulta del 02/03/2020]