Teixit habitualment de lli, cotó o cànem que, emmarcat en un bastidor, s’empra en les arts plàstiques com a suport.
Descripció
Els primers que van emprar teles com a suport per a la pintura i l’escriptura van ser els egipcis. Fins als nostres dies s’han conservat sudaris (teles amb les quals s’embolicava les mòmies) que estaven decorats. Aquest costum va arribar fins a l’època romana. En trobem exemples a la regió d’El Fayum. Solien estar pintades al tremp o a l’encàustica, i els suports habituals eren taules i, en menor mesura, teles.
Es conserven poques pintures sobre llenç anteriors al segle XIV, potser perquè sobre tela es pintaven majoritàriament temes més profans, com ara banderes o decoracions festives, la qual cosa evitava que els propietaris en tinguessin cura.
Quan va començar a generalitzar-se l’oli van proliferar les obres sobre tela, a finals del segle XIV i al llarg del segle XV. Moltes de les obres eren retrats. Per descomptat, els retratats, que solien ser nobles i aristocràtics, van tenir cura d’aquestes obres. A partir del Renaixement, segles XV i XVI es va generalitzar l’ús d’aquest suport, considerat el de més èxit en la història de la pintura. En llocs com la Venècia del segle XVI, el llenç va avantatjar el fresc perquè era més resistent al fred i a la humitat de l’hivern. Però el principal avantatge comparatiu del llenç enfront dels dos suports anteriors en el temps (el mur i la taula) era i és la lleugeresa, que permet transportar-lo fàcilment fins i tot quan es tracta de grans formats. D’aquesta manera, se’n va expandir la comercialització.
Suport
Al principi la tela es tibava fixant-la sobre taules, encara que després i tradicionalment es va fixar sobre bastidor, en realitat un marc de fusta.
El segle XIX es van començar a produir bastidors industrialment.
Imprimació
El llenç es prepara amb una imprimació per evitar que la pintura (oli, acrílica…) entri en contacte directe amb les fibres de la tela, la qual cosa en provocaria el deteriorament. Es pretén obtenir una superfície llisa i generalment blanca aplicant diversos productes químics (cola, glicerina, òxid de zinc, etc.).
Una imprimació tradicional de creta es compon de carbonat de plom i oli de llinosa, aplicats sobre un fons de cola de pell de conill; una variació, amb pigment blanc de titani i carbonat càlcic, és bastant trencadissa i tendeix a esquerdar-se. Actualment hi ha imprimacions més flexibles i alternatives. La més popular és la pintura de làtex sintètic composta de diòxid de titani i carbonat càlcic, units amb una emulsió termoplàstica.
Tensió de la tela
Per a tensar la tela es poden introduir petites falques de fusta a les cantonades del bastidor. Segons la forma del bastidor trobarem suports preparats per a treballar apaïsats, quadrats i fins i tot rodons.
Tipus de llenç segons la grandària
El sistema de format de la tela o bastidor que s’empra actualment amb caràcter universal va sorgir a França el segle XIX, per facilitar la producció massiva de llenços. N’hi ha de tres tipus:
Figura: Sol emprar-se per a representar retrats o figures. Aquests llenços tenen molta demanda perquè presenten unes mesures molt versàtils si no es té molt clar què es vol representar.
Paisatge: Aquest format està pensat per a representar fons i paisatges. Presenta unes mesures més allargades que la sèrie de figura.
Marina: És el més allargat i s’utilitza per a representar paisatges en els quals volem dibuixar la línia de l’horitzó per sobre dels elements de primer i segon terme.
Tipus de llenç segons l’acoblament
Espanyol o de forquilla:
En aquests acoblaments, una fusta s’introdueix en l’espai de l’altra. Aquest enganxall es compon de tres elements anomenats espiga, pestanya i queixal.
Aquests llenços sempre tenen tela enganxada en tota la superfície de la fusta. Això solia ser un inconvenient, ja que en ocasions la tela apareixia marcada per la cara visible. Per això moltes marques van començar a rebaixar i arrodonir el cantell a favor de la tela.
Francès
El tipus francès, també conegut com a biaix, insereix una part de la fusta en el llistó següent. És molt senzill de muntar i ofereix grans possibilitats en la combinació d’unes fustes amb les altres.
També hi ha tauletes entelades, o canvas boards, formades per un tros de conglomerat de cartró, mdf o cartró dur al qual se li enganxa un tros de tela de cotó preparada amb imprimació universal. Gràcies a això, el cotó no es pot dilatar per acció de la humitat.
És interessant assenyalar que hi ha el que comunament es coneix com bastidors 3D, amb cantells més gruixuts. Són més robustos, tot i que, als efectes pràctics, no afecten la tela.
Aplicacions / Usos
Un bon llenç ha de complir uns criteris importants. Presentem algunes consideracions per a un bon ús de llenços i bastidors.
- El bastidor ha de ser de ser prou ampla i de fusta de gran qualitat. Així s’evita el risc que es corbi.
- Un llenç de bon tramat, ja sigui de lli o de cotó, no mostra fils solts ni nusos.
- Un llenç de bona qualitat ha estat preparat acuradament amb l’objectiu d’assegurar una adherència òptima de la pintura que es vol aplicar.
- Una imprimació exempta d’àcids evita que la pintura traspassi el llenç i quedi visible pel revers.
Diferència entre un llenç proveït de preparació universal i un altre proveït de preparació a l’oli
La imprimació universal no conté greix i, per tant, és apropiada tant per a pintures amb base d’aigua com d’oli. La imprimació del llenç preparat per a oli conté greix i, per tant, no és adequada per a les pintures amb base d’aigua.
Diferències entre lli i cotó
El cotó absorbeix menys humitat que el lli i, en ambients humits o quan s’usa pintura amb base d’aigua, és més propens a quedar folgat. Un cop sec, el llenç es tensarà de nou per ell mateix. Per a la resta, el lli és més durador que el cotó.
Característiques del llenç de polièster
Al contrari del que passa amb les fibres naturals, com el cotó i el lli, el polièster és insensible a les diferències d’humitat i temperatura. En canvi, la fibra de polièster s’estira molt (sense ser elàstica!). I si es produeix un bony a la tela, no serà possible recuperar la forma inicial.
Característiques del llenç compost de cotó i raió
La fibra de raió està feta de cel·lulosa i és menys sensible a la humitat que el cotó. El llenç tindrà menys probabilitats de queda fluix que el cotó pur.
Altres referències / Per saber-ne més
Enllaços
https://www.royaltalens.com/es-es/informaci%C3%B3n/preguntas-frecuentes/soportes/
http://www.artehistoria.com/v2/contextos/4342.htm
https://www.ecured.cu/%C3%93leo_sobre_lienzo
https://totenart.com/tutoriales/diferencias-entre-tipos-de-lienzos-ensamblajes-y-telas/
https://mytaleiteach.com/2013/03/10/medidas-universales-de-los-lienzos-y-los-bastidores/
Enllaços vídeos
https://youtu.be/tlQwW3JWqtg
https://youtu.be/QfAiBEKlOV0