El terme textura, del llatí textura, té a veure amb la superfície externa d’un objecte, un cos o un material, tot i que hem d’assenyalar que la textura no solament es refereix a una qualitat tridimensional i tàctil de les superfícies, sinó que pot ser una cosa perceptible visualment i que produeixi diverses sensacions.
Pel que fa a la percepció del món per mitjà dels nostres sentits, podem distingir dos tipus de textures: la textura manual i la textura visual. La textura manual es percep mitjançant el tacte, mentre que per a la percepció de la textura visual caldrà activar el sentit de la vista.
En els processos plàstics tridimensionals, la textura manual pot donar-se pel tipus de material triat o pot ser el resultat de la transformació del material mitjançant l’aplicació de diverses tècniques. De vegades els artistes opten per respectar les superfícies naturals dels materials, com és el cas dels troncs dels arbres o les pedres en estat pur, entre altres; mentre que altres vegades opten per modificar intencionadament les superfícies dels materials.
En el procés de talla, per exemple, sigui de fusta o de pedra, els escultors i els artesans se serveixen de diferents eines per donar un acabat concret a les seves obres. Per a això, utilitzen gúbies, cisells i altres utensilis que tenen en els extrems puntes o acabats dentats que, en ser copejats amb major o menor força amb una maça o amb un martell sobre les superfícies de les seves escultures, deixen petjades i textures. Si el resultat buscat és la suavitat, s’aplicarà la tècnica del poliment, que aporta en molts casos també lluentor a la superfície dels materials.
Textura de pedra calcària
Font: https://dibujando.net/dib/textura-piedra-caliza-150506
Dins del procés d’elaboració de les escultures, serà molt important triar els acabats de les superfícies i les textures definitives per a les obres. Aquestes textures no solament ajudaran a definir l’aparença externa dels volums, sinó que seran, en part, les responsables de transmetre emocions a l’espectador, que se sentirà atret o no per elles, i oferiran sensacions d’aspror, suavitat o rugositat, entre altres.
Pel que fa a la percepció visual de la textura en l’objecte tridimensional, serà imprescindible l’acció de la llum sobre les superfícies que, amb el joc de llums i ombres, la farà perceptible als nostres ulls.
En el camp de la pintura, també es pot treballar amb la textura afegint a la superfície del llenç el que anomenem càrregues, és a dir, materials que es barregen amb els colors, o bé s’enganxen directament sobre el llenç o la taula. Aquests elements poden ser sorres, pigments, cola, pedres, teles i fins i tot objectes trobats que afegeixen una informació matèrica a la superfície del quadre.
Com a exemple de la textura com a element plàstic de la pintura, podem destacar el treball de l’artista alemany Anselm Kiefer, en els quadres del qual hi té un paper molt important el treball de les superfícies, ja que aconsegueix fins i tot un efecte tridimensional i real en les seves pintures. L’artista adhereix a la superfície dels seus quadres elements de diferent naturalesa, com ara branques, roselles, teixits o sorres. A més, Kiefer danya i raspa la superfície de les seves pintures per aconseguir, per mitjà d’aquestes textures, un efecte més dramàtic i real en els paisatges representats.
Una altra disciplina en la qual el treball de les textures és imprescindible és el gravat, pràctica que s’aproxima a l’escultura de relleu i en la qual el treball realitzat sobre la superfície que es grava, sigui pedra, metall o fusta, resulta fonamental. Depenent fins i tot de la seva precisió, el resultat final del dibuix pot ser estampat. En el cas dels gravats de l’artista Kiki Smith, les planxes d’estampació de coure estan treballades amb cura i realisme perquè el dibuix final representi de la millor manera el dramatisme i el realisme buscats.
Kiki Smith revisant la planxa d’impressió de coure per a Two (2002)
Font: https://art21.org/watch/extended-play/kiki-smith-printmaking-short/
D’altra banda, la textura visual, tant en el dibuix com en la fotografia, es refereix a l’efecte creat per traços, punts, trames, línies o grans que aconsegueixen un efecte de clarobscur que la nostra vista identifica com la textura d’una superfície no tangible.
En el dibuix, per exemple, les textures visuals s’aconsegueixen amb trames o línies que es tracen sobre el paper i que aconsegueixen, amb el joc de la superposició i del clarobscur, donar la sensació de la incidència de la llum sobre els volums i les superfícies representades. En la fotografia, en blanc i negre o en color, serà part important el gra fotogràfic que en la fotografia analògica depenia de la sensibilitat de l’emulsió química. Per exemple, en el cas de la fotògrafa Lisetta Carmi, en la seva imatge Lo scarico dei fosfati (1964), opta per una textura de gra alt que es confon meravellosament amb la textura de la muntanya de fosfat fotografiat sobre la qual apareix hieràtic un home amb la seva pala. Aquest efecte és un recurs utilitzat per la fotografia digital avui dia per donar un efecte nostàlgic a les imatges.
Lo scarico dei fosfati de Lisetta Carmi (1964)
Font: https://www.aboutartonline.com/sguardi-volti-mondi-ripresi-a-tutto-campo-lindagine-senza-veli-negli-scatti-di-lisetta-carmi-al-museo-di-roma-in-trastevere-fino-al-13-marzo/sis-13-lisetta-carmiil-porto-lo-scarico-dei-fosfati-genova-1964-lisetta-carmi-courtesy-martini-ronchetti/
El treball de les textures i dels exercicis tàctils va ser molt important en els cursos preliminars de l’escola alemanya de la Bauhaus. Perquè els futurs dissenyadors entenguessin l’esforç de les màquines o les sensacions que causaven els seus objectes en els futurs consumidors, es feia imprescindible el coneixement de les superfícies i dels acabats. Segons el «tactilisme» de F. T. Marinetti, capdavanter dels futuristes, el tacte destacava entre els cinc sentits i, en conseqüència, també la mà com a eina. Durant el curs preliminar de la Bauhaus, els estudiants confeccionaven una taula de valors tàctils anomenada Tasttafeln, que consistia a analitzar l’estructura, la textura, l’aspecte superficial i l’agrupament o organització de les masses dels diferents materials. Les experiències dutes a terme eren després traduïdes de manera abstracta per mitjà de la fotografia, del dibuix i de la pintura. L’objectiu fonamental d’aquestes pràctiques era aguditzar l’observació i la representació. Els mateixos estudiants realitzaven exercicis de percepció cobrint-se els ulls per sentir les formes amb les mans, i fins i tot convidaven cecs perquè experimentessin amb aquests exercicis a l’escola.
Enllaços relacionats
http://cloud-cuckoo.net/fileadmin/issues_en/issue_33/article_mindrup.pdf