Tinta feta tradicionalment amb negre de fum o negre de sutge (procedent d’hidrocarburs o fragments de carbó que es deriven d’arbres no resinosos), que s’utilitza bàsicament per a escriure i dibuixar.
Descripció
Va començar a utilitzar-se a la Xina per a l’escriptura el segle III abans de Crist, si bé la seva expansió al Japó va propiciar que s’emprés també per a treballs artístics. Moltes d’aquestes pintures monocromàtiques van ser propagades pels monjos zen, precursors de la tècnica del sumi-e. La seva expansió posterior a escala mundial va ser molt ràpida.
Al principi, atès que s’extreu dels residus del carbó, només n’hi havia de color negre. A aquests pigments de color negre se’ls afegeix simplement un aglutinant i aigua.
En l’actualitat es pot trobar tinta xinesa de gairebé qualsevol color, encara que per costum o tradició gairebé sempre s’empren els colors negre, blau fosc, marró o sèpia.
La tinta xinesa ha evolucionat poc en la composició. La cola ha passat a ser goma aràbiga i en altres ocasions resines o vernissos.
Com ja s’ha dit, en el seu origen, consistia en la unió d’un pigment anomenat negre de fum, cola i substàncies aromàtiques com l’almesc, la càmfora o l’aigua de roses. Després la cola va passar a ser goma aràbiga i a més de negre de fum es van emprar altres tintures d’origen vegetal, animal i fins i tot mineral, com colorants. Durant el segle XIII, quan apareixen les tintes de color pròpiament dites, entren a formar part de la seva composició l’oli de llinosa bullit o el vernís, barrejat amb el pigment corresponent.
Hi ha una gran varietat de tintes encara que totes es basen en els mateixos components. Tot i que l’estructura pot variar segons el fabricant, totes comparteixen característiques comunes:
- S’asseca ràpidament.
- No es descoloreix. El negre de fum, en ser un material inert no es descoloreix amb el sol.
- La tinta no es corre amb la fricció.
- No s’esborra. Això s’aconsegueix amb un dels materials que componen la tinta, la goma aràbiga, que fa que la tinta es mantingui molt ferma ja seca i penetri en el paper.
- Té gran perdurabilitat en el temps.
Aplicacions / Usos
Mentre que en l’antiguitat la tinta xinesa es preparava en el moment en què es feia servir, avui és possible adquirir flascons amb tinta xinesa preparada per ser utilitzada. Es tracta d’una substància més aviat densa.
Tradicionalment, per a la seva aplicació es fan servir pinzells, com també plomes, canyes de bambú, etc. segons el resultat que es vulgui obtenir. S’ha de tenir una cura especial amb les gotes que accidentalment podrien fer malbé els treballs, i s’ha de procurar no tocar la tinta abans que s’assequi.
S’aconsella un paper amb certa consistència, com per a aquarel·la, i sense textura.
Vladimir Velickovic
Altres referències / Per saber-ne més
Enllaços
https://totenart.com/tutoriales/tinta-china-tutorial/
http://definicion.de/tinta-china/
https://compartelo.wikispaces.com/file/view/la+tinta.pdf
Enllaços vídeos
https://youtu.be/wX8yRYGzSi8
https://youtu.be/PTiNi0gspX4
https://youtu.be/XJdxi9TR3b4
https://vimeo.com/channels/896200/83970522